colonialisme d'assentaments

En aquest pòdcast, la gestora cultural i activista palestina Fadya Salfiti desplega les capes de la seva trajectòria -de Kuwait als Estats Units i després a Jerusalem- per reflexionar sobre què vol dir tornar, arrelar i lluitar en una terra ocupada. Des de la seva experiència situada, desmunta la façana “humanitària” i “desenvolupadora” de l’ajuda internacional: com la filantropia colonial despolititza les lluites, fragmenta el territori, recull dades, vigila, imposa prioritats externes i genera dependència. Davant d’això, proposa altres maneres de sostenir la vida i els projectes col·lectius: el treball en xarxa, l’autoorganització, la solidaritat entre organitzacions i la creació d’iniciatives com Owneh i Rawa, que busquen alliberar recursos, llenguatge, discurs polític i imaginació. Aquí, la memòria actua com a insubordinació, la tornada com una pràctica quotidiana i l’organització comunitària com una aposta radical pel futur de Palestina. 

Basel Abbas (Nicòsia, Xipre, 1983) i Ruanne Abou-Rahme (Boston, EUA, 1983) treballen juntes a través del so, la imatge, el text, la instal·lació i la performance, desplegant una pràctica que es mou entre la documentació i la performativitat, entre la realitat política i la imaginació especulativa. Centrant-se en les seves obres de la Col·lecció MACBA, FONS ÀUDIO #65 aborda la seva reflexió sobre Prisoners of Love (Until the Sun of Freedom) (2024-2025). Desenvolupada com una instal·lació multimèdia site-specific, l’obra sorgeix de la seva investigació contínua sobre la resiliència dels ex-presos polítics palestins, on la cançó i la poesia persisteixen com a formes de transmissió en condicions de confinament

En aquest podcast, cineasta, artista i docent palestina Razan AlSalah reflexiona sobre el paper de la imaginació artística en el context de la catàstrofe en curs i sobre el cinema com a lloc de reunió, resistència i retorn assajat. Parlem dels arxius com a evidència i frontera, de la càmera com a dispositiu mediador i potencialment violent, i de les maneres en què les imatges es mobilitzen per al control de la població i les narratives colonials autocomplertes. També parlem de solidaritat, censura i la necessitat de redirigir l’atenció cap a les imatges produïdes pels propis moviments de resistència, no només com a documents de sofriment sinó com a eines per reclamar l’agència històrica i política.

En aquest pòdcast, l'escriptor i periodista palestina Mariam Barghouti parla de la doble tasca del periodisme quan ets alhora qui l'exerceix i qui n’és objecte: les negociacions amb els editors, la jerarquia de la credibilitat a les redaccions internacionals i allò que es perd quan l’únic palestí llegible és el que pateix. Com ella mateixa afirma, “abans que caiguin les bombes, la gent mor amb el llenguatge”. Per això dediquem una part de la conversa a analitzar set palanques narratives sistèmiques que sostenen la fabricació del consentiment i del perill, que fan que la vida palestina sigui hipervisible com a tragèdia o invisible com a realitat política. I tornem, una vegada i una altra, a una convicció que travessa tota la seva feina: els palestins no són víctimes que esperen ser documentades. Els palestins són un poble en lluita, decidit a romandre.