cinema
A través de xerrades, performances, vídeos, dibuixos, instal·lacions i escultures, les obres multifacètiques de Haig Aivazian entrellacen el personal i el geopolític, així com micro- i macro-narratives. Les seves peces descobreixen –o potser fins i tot fabriquen– fils complexos, línies de temps i xarxes visuals amb múltiples capes de significat i ambigüitat. Aquestes històries pretenen desconcertar, revelar connexions intangibles i evocar una sensació de fricció fantasmal entre idees en conflicte. En aquest podcast, parlem amb Haig Aivazian sobre contrapropaganda, esports, talls de llum, Palestina, fugitivitat i el que ell anomena “els abocadors de la democràcia”.
María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.
Luke Fowler parla sobre música, ordinadors i instruments, sobre infrasò, ultrasò i els llindars de l’audible, sobre arxius i obsessions, sobre l'afecte com un criteri d'edició fílmic i sobre l'enorme complexitat que implica representar la vida d'una persona.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Laura Mulvey que no vam poder utilitzar en el seu moment.