Canvi climàtic

La peça sonora d'Edwin van der Heide "Spiral of Time" ofereix un retrat auditiu delicat i no intrusiu de la plaça, convidant-nos a observar els canvis en els patrons temporals i meteorològics, els diferents usos de l’espai i les subtils variacions que es produeixen dia a dia. Presentant paisatges sonors a intervals diferents —cada hora, dia, setmana, mes i fins i tot any— ajuda els oients a percebre l’escala del temps d’una altra manera i a entendre com la plaça evoluciona amb cada estació i moment. En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide exactament tres mesos després de la instal·lació de "Spiral of Time" i just uns dies abans que la seva interfície es fes accessible a oients d’arreu del món. Junts, reflexionem sobre els conceptes de viatge en el temps i espirals, sobre la creació de memòries escenificades i arxius vius, sobre els sons llunyans que recorren la plaça i sobre la intrigant possibilitat d’expandir Spiral of Time per abastar paisatges diversos i no humans.

En aquest podcast, parlem amb el comissari i investigador José Luis Espejo sobre el peculiar procés de gestació de la seva immersió acadèmica, però més que res, sobre el paper clau que el greix dels cetacis dentats ha exercit en diferents punts de la història humana recent. Un descens a les capes ocultes de la modernitat primerenca que connecta biologia, química, economia, enginyeria militar i tecnologia de la il·luminació. Parlem de catxalots, de dofins, de vaixells, de làmpares, de tractats comercials i dels ecos d'aquesta història que ressonen avui, en plena crisi climàtica. Però sobretot de greix i de la nostra relació amb els ecosistemes i l'explotació insostenible dels recursos marins, fòssils o humans.

En aquest podcast, li demanem a l'arquitecte, investigador i escriptor brasiler Paulo Tavares que respongui a la qüestió proposada per Audre Lorde: “Les eines del senyor mai desmantellaran la casa del senyor.” A partir d’exemples de projectes com Trees, Vines, Palms and Other Architectural Monuments i reflexionant sobre el que ell anomena “un moment de canvi” en el clima polític actual, Paulo desenvolupa la seva noció de “proximitat crítica”, així com la idea de l’arquitectura com a camp polític. També ens interroguem sobre què hauria de ser un museu sostenible, alhora que abordem les deficiències epistemològiques sistèmiques i la política de la narrativa.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l’arquitecte, artista i comissari, Paulo Tavares. Reflexions que aborden el paper dels museus com a espais que configuren el discurs públic, la seva implicació i relació amb l'ecologia i la crisi climàtica, i com poden evitar caure en retòriques d'ecoblanqueig.