antiracisme

En aquest pòdcast parlem amb Rember Yahuarcani López sobre el que significa per a ell l’“art indígena contemporani” i del seu camí personal per a trobar un lloc al mercat. Parlar des d'aquí, li permet enunciar-se en primera persona, expandir la noció de contemporaneïtat, així com preservar i traduir la cosmovisió huitota i les seves tradicions orals, en un intent de deixar empremta de la memòria ancestral d'una comunitat en imminent extinció. I aquí, la pintura, com els mites, apareix com una activitat màgica.

En aquest podcast, la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam obre els seus processos de recerca i metodologies per rescatar les memòries individuals i col·lectives de la negritud a Espanya. Un exercici d'escriptura urgent i tenaç, que es construeix a partir de fragments, sovint dispersos i desconnectats. Posant-les en circulació, aquestes narratives silenciades i ignorades tenen el poder d'incomodar, i des d'aquesta incomoditat obren la possibilitat de transformació. Parlem també de buits de l'arxiu i dels arxius en potència, així com del que significa fer-se'n càrrec. I ja en el pla més íntim, del que implica, per a ella i per a moltes, una maternitat i una criança en la diàspora. 

Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.

En aquest podcast, Mikaelah Drullard desmunta els llocs comuns del discurs progressista occidental per recordar-nos que la plantació encara segueix aquí. Amb paraules que tallen com matxets, revela com els drets humans continuen sent la clau d’una casa on només hi entren els cossos blancs. Davant la impunitat d'un genocidi transmès en directe, Mikaelah proposa un gest radical de descolonització: rebutjar la pròpia humanitat. Critica també el feminisme blanc, la fallida de la seva promesa d'igualtat a la frontera de la pell, i convoca genealogies insurrectes que inventen altres maneres de viure. D'aquesta rebel·lia sorgeix també la potència de la tecnologia transvestida: ungles convertides en chirimbolos polítics, bellesa convertida en venjança. Una celebració del negat.