Son[i]a
En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d'agents que les componen, que els donen i treuen sentit. L'artista visual i investigadora Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d'estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.
In this podcast interdisciplinary writer, artist, editor, curator and plant lover Imani Mason Jordan reflects on the conflicting meanings of community, which they sum up as “ a feeling and a relationship”. Finding guidance in the writings of Audre Lorde (and others)—through collective reading and listening—, Imani makes an urgent call for action, in order to disrupt and overcome the numbing of our emotions. Cadence, resonance, repetition and the bodily urgency of protest speeches operate in their artistic vocabulary as key tools for world-breaking, as well as world-making.
En aquest podcast, obrim un glossari de conceptes que imprimeixen i deixen empremta en les múltiples constel·lacions i projectes col·lectius de Kathrin Böhm. Des de la mateixa noció de compost, que ha provocat un gir en la seva manera de treballar i de relacionar-se amb el seu arxiu material en els darrers anys, fins a la revisió de la pròpia idea d'economia que, via Kathrine Gibson, ens ajuda albirar espais de producció de valor, ocults a simple vista. Estratègies i maneres de fer que ens porten a posar matisos i problematitzar altres formes d'entendre les pràctiques socials i/o participatives, o fins i tot a llegir críticament la idea de comunitat.
En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d'espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l'escolta.
Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball.
Hamja Ahsan is a British artist, writer, curator and fanzine enthusiast. He is known for his raw critique of dominant culture and power structures, particularly in the context of cultural representation and identity. In this podcast, we talk Hamja Ahsan about the language of Shy Radicals, about neurodiversity and Islamophobia, and about the fictional utopian shy people’s Republic of Aspergistan. But also about fried chicken. Yes, mostly about fried chicken, really.
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
En aquest podcast, parlem amb l'escriptora, editora i acadèmica xilena Macarena García sobre les seves metodologies de treball amb infants en escoles i altres espais educatius compartits. Parlem sobre llibres-àlbum desafiadors, sobre la fascinació i el desbordament com a eines per a la transformació col·lectiva i sobre el que els passa als cossos quan estan junts. Analitzem també els modes en què opera la censura i els llocs des dels quals la literatura infantil es relaciona amb temes com la mort, el sexe, el racisme, la dictadura, el feminisme, la identitat de gènere o la crisi climàtica.
A través de xerrades, performances, vídeos, dibuixos, instal·lacions i escultures, les obres multifacètiques de Haig Aivazian entrellacen el personal i el geopolític, així com micro- i macro-narratives. Les seves peces descobreixen –o potser fins i tot fabriquen– fils complexos, línies de temps i xarxes visuals amb múltiples capes de significat i ambigüitat. Aquestes històries pretenen desconcertar, revelar connexions intangibles i evocar una sensació de fricció fantasmal entre idees en conflicte. En aquest podcast, parlem amb Haig Aivazian sobre contrapropaganda, esports, talls de llum, Palestina, fugitivitat i el que ell anomena “els abocadors de la democràcia”.
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.