Son[i]a #273 Violence
- 01:20 Repetir coses
- 03:16 Collage i contrast
- 05:01 Només intento forçar converses
- 09:17 Llibertat estructural
- 13:15 Dissonància
- 14:26 La violència, una part necessària de la vida
- 16:35 Estigma negre
- 19:24 El model hip-hop
- 22:55 Ramificacions
- 25:07 Educació, extrems
- 27:55 Amb lleugeresa
- 29:13 Optimisme, pessimisme
Olin Caprison usa l'àlies de Violence per a, com ell mateix diu, “forçar converses”. I malgrat la seva posada en escena, un visceral mostrari de matisos i tonalitats de la foscor entesa des de múltiples punts de vista, Caprison no juga necessàriament a provocar. Es tracta més aviat d'explorar els límits del contrast entre fonts, referents culturals, subgèneres musicals i estructures rítmiques.
Bona part d'aquestes fonts tenen a veure amb cànons perfectament codificats, com el death metal o el hip-hop, que en mans de Violence veuen modificades les seves respectives essències i implicacions respecte a, per exemple, qüestions de gènere i allò que ell denomina “hipermasculinitat”. Un trencaclosques i un encreuament de referències que parla no només de violència, sinó, sobretot, de certs monomites del comportament humà.
Parlem amb Olin Caprison sobre límits, arquetips, connexions, escenes, violència, ritme i llibertat, o del que aquesta paraula comodí significa més enllà del tòpic i la fantasia neoliberal.