Son[i]a #378 Suely Rolnik
- 00:01 Abandonar la idea de paradís, abandonar la idea d'apocalipsi
- 05:52 Micropolítica / macropolítica
- 12:40 La fàbrica de subjectivitat i de món
- 16:47 Posar la veu i parlar des d'un altre lloc
- 22:24 Confrontar amb la reactivitat
- 24:10 El comú és una cosa que està en tots els cossos
- 28:22 La idea de públic i privat
- 32:57 Respirar i conspirar en el règim neoliberal
- 36:30 "Esferas de la insurrección"
- 45:36 La gestió patriarcal racial colonial capitalista
- 51:30 Parlar amb paraules, parlar amb imatges
- 55:59 La imatge de les aranyes
- 64:00 Els efectes de l'ecosistema en el teu cos
- 67:16 Com neixen els conceptes
- 69:37 La llengua guaraní portadora de memòries
- 77:05 El procés de pol·linització
- 84:28 El programa d'Estudis Independents (PEI) i Conceptualismes del sud
Suely Rolnik és psicoanalista, assagista i professora. És autora de llibres com “Esferas de la insurrección”, i “Micropolítica. Cartografías del deseo”, escrit al costat de Félix Guattari, amb qui va mantenir una estreta relació de col·laboració a partir dels seus anys d’exili a França. La seva recerca uneix diferents marcs disciplinaris, creant punts d’anclatge entre la teoria psicoanalítica, la militància política i les pràctiques artístiques, i intenta localitzar, fer ressonar i fer créixer germinacions de futur que es troben suspeses i palpiten a l'espera de ser vivificades. Suely ens proposa “ocupar la fàbrica de l'inconscient” com una manera d'apedaçar la separació contemporània entre les afeccions i l’esperit. Es tracta, segons ella, de descolonitzar el desig, sincronitzant la potència de vida amb els efectes de les forces del món en el nostre cos, assumint que la base de la fàbrica de l'inconscient sota l'actual gestió neoliberal és promoure, precisament, aquesta separació.
En aquest podcast parlem amb Suely Rolnik sobre micropolítica i macropolítica, sobre el comú i el subjectiu. Parlem de l'aire i del present, i de la dificultat actual per respirar i conspirar. Abandonem la idea d'apocalipsi però també de paradís, i li seguim la pista a les aranyes. Ens aturem a observar els seus fils resistents i flexibles, i pensem en la possibilitat de crear teranyines provisòries per al sorgiment d'altres mons. En aquest teixir, Suely comparteix amb nosaltres termes del guaraní com ñe´é, que significa paraula i també ànima.