Son[i]a #374 Mapa Teatro
- 00:01 Una fraternitat estesa
- 02:30 Pensament de tribu: l'afecte és més important que els egos
- 08:23 Escolta i alerta
- 09:28 Una escolta vibràtil, propioceptiva
- 12:02 Escoltar l'inaudit... o l'inaudible: formes del dir, de la parla, de l'oralitat i en els cossos
- 17:10 "Anatomía de la violencia": la tensió entre la festa i la violència
- 21:10 Veus, testimoniatges i testimonis
- 24:43 Del testimoniatge al testimoni: és més nosaltres, més que els altres
- 30:20 L’etnoficció
- 34:23 "El discurso de un hombre decente", 2012: desestabilitzar i desubicar des del joc
- 42:55 40 anys de Mapa Teatro: l'arxiu queda en el cos
- 45:16 El document resulta només un suport
- 47:55 Les arts vives i la teatralitat
- 53:05 Ruïnes i cartografies movedisses: la ciutat com a espai de creació
- 57:30 Condicions de treball: una ètica i una política del quefer. Plaer i gust pel barroc
- 62:37 Obrir camí per a les futures generacions
- 76:20 Una comunitat experimental temporal
Mapa Teatro és un laboratori d'imaginació social impulsat l'any 1984 a París per Heidi, Elizabeth i Rolf Abderhalden, que el 1986 es va traslladar a la ciutat de Bogotà. Des de l'inici del seu recorregut han desenvolupat la seva pràctica dins de l'àmbit de les arts vives, apostant per la creació col·lectiva i la formació de comunitats experimentals temporals. Com a bons antropòfags, treballen en la reconversió de materials per a crear nous universos que es deixen travessar per testimonis i ficció, per poètica i per política. Les seves produccions abasten el teatre, l'òpera, la radiofonia, conferències perfomàtiques, intervencions urbanes, accions i instal·lacions sonores. També implicats en els desafiaments i les cerques de la pedagogia, van crear la Maestría Interdisciplinaria en Teatro y Artes Vivas i la trobada Experimenta Sur.
En aquest podcast parlem amb Mapa Teatro sobre els seus quaranta anys de pràctiques i fraternitat estesa. Parlem sobre arxius vius, esdeveniments, testimonis i ficcions. Recorrem una pràctica vertebrada per actes d'escolta que no depenen només de l'oïda i reflexionem sobre l'inaudit i l'inaudible. Parlem també la seva noció d’etnoficció, sobre les capes de l'oblit, la memòria i diferents estratègies per a desestabilitzar el real.