Son[i]a #373 Juan Arturo García

Juan Arturo García (Mèxic, 1988) treballa amb vídeo, instal·lacions, objectes, assajos i pel·lícules per a apuntalar i formalitzar intuïcions i interrogants, que malgrat el seu rigor i pertinència, quedarien fora d’altres metodologies i espais de recerca. Operant des de l'espai de la curiositat, la intuïció i la pregunta sense resposta fàcil, l'especulació banyada de dades, o les dades regades d'especulació, omplen les esquerdes dels arxius del projecte colonial.

Format com a dissenyador gràfic, el seu interès pel llenguatge, li duu a fixar-se en la traducció, entenent aquesta última en la seva accepció anglosaxona de translation, i el que s'assenyala amb ella: això és, la recodificació, però també moviment, desplaçament i circulació. Amb un interès especial per les formes en què les llengües s'articulen material, burocràtica i metafòricament com a condicions d'accés definitòries, Juan Arturo García ha posat el focus en el disseny de l'espanyol neutre o el projecte taxonòmic de Carl Linneus, per a assenyalar les formes en les quals la llengua coqueteja amb la colonialitat, l'explotació i l'extractivisme epistèmic.

En aquest podcast, parlem amb Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l'especulació, la ficció i l'arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l'espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l'estranya arribada d'un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.