• 00:01 T’estimo a tot pulmó
  • 07:05 Negació, universalisme i sobirania cultural
  • 11:37 No em sembla just! Necessitem una gran autoreflexió.
  • 12:26 Viatge i ruptures amb l'educació: la formació també és a la nostra comunitat
  • 15:52 En el camí de Challapata a La Paz: què és l'educació?
  • 24:14 Els déus del text i del pensament. Algunes notes sobre les fonts del coneixement predominant
  • 29:33 Traçar les arrels de l'arbre genealògic de la vida
  • 31:45 La riquesa del territori, l'autoreflexió i les nostres pròpies projeccions
  • 35:53 Decolonialitat al museu
  • 40:34 Allargar la vida dels objectes, fer de pont entre estructures lingüístiques i entre institucions abans de la restitució de peces
  • 42:19 MUSEF: el museu portàtil
  • 44:24 En diàleg amb les teixidores, sense intermediaris, junts en una direcció
  • 45:55 El museu de nit
  • 46:21 Connectivitat entre la praxi i la recerca: trencar l'esquema de les autories
  • 50:53 La rebel·lió dels objectes, els sons silenciats
  • 53:02 El teixit no té fronteres
  • 55:09 Teixir, menjar, anar amb el ramat
  • 56:00 Aules-territori
  • 57:36 Fluir des de les estructures lingüístiques i qüestionar-nos els rols de gènere. Les aules gàbia
  • 62:25 Accions silenciades
27/04/2023 66' 41''
Castellà
Elvira Espejo Ayca

Elvira Espejo Ayca (Ayllu Qaqachaca, 1981) és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic.

Després d'estudiar a l'acadèmia occidental la vehement negació de les tecnologies ancestrals, l’Elvira escolta les paraules del seu avi i es proposa posar en valor la transmissió de coneixements i educació invisibilitzades a la comunitat. Quan assumeix el càrrec de directora del Museu Nacional d'Etnografia i Folklore de La Paz (Bolívia), articula una reivindicació de les veus silenciades de les nacions indígenes en les col·leccions, a partir d'un minuciós treball d'actualització dels catàlegs del museu que desafia la in-sensibilitat de l'acadèmia, encara avui dia al servei de l'extractivisme epistèmic de data colonial. Basant-se en les estructures lingüístiques de l’aymara, el quítxua i el guaraní, els béns i objectes culturals de la col·lecció recuperen el seu lloc d'enunciació, trama i ordit per a alçar la veu. En aquesta deriva emancipadora, el no-humà torna a parlar en els codis de comprensió d'un món lligat a la criança mútua dels animals, les plantes i les arts que els van donar vida. Gràcies a intensos debats amb les teixidores, indígenes, pageses, la idea d'autoria aflora confrontant el culte a la individualitat i a l'egocentrisme acadèmic. Emergeixen així múltiples estratègies decolonials que qüestionen l'autoritat del curador i l'investigador lletrat, per a travar una autoria polifònica en connexió amb un territori lingüístic, geogràfic i afectiu.

En aquest podcast, conversem amb Elvira Espejo Ayca sobre els avatars institucionals a l'hora de trencar amb les jerarquies del coneixement occidental, al mateix temps que assistim a un “desplegament de connectivitats” que desborden el museu. Ens submergim, “a tot pulmó”, en les accions d'un museu a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.

Conversa: Violeta Ospina, Ricardo Cárdenas, Noela Covelo, Javier Cadiz i Anna Ramos. Guió, producció sonora i veu: Violeta Ospina.
Compartir
Son[i]alluites indígenesteixidoresElvira Espejo AycaDescolonitzar el museudecolonialismeCreative Commons

Programes de RWM relacionats