Son[i]a #360 Andrea Soto Calderón
- 00:01 Al que hi ha... arrencar-li una possibilitat
- 10:21 Exercici, usabilitat, musculatura
- 11:47 Ningú coneix millor les condicions d'opressió que els oprimits
- 12:53 El problema no és tant el que ens enganya, si no el que ens sedueix
- 14:59 Arquitectures fràgils: maneres de fer menors
- 22:48 Petits dispositius col·lectius
- 23:51 Grans dispositius de sedentarització: la cadira. L'eficàcia política de l’infra
- 26:56 El que gesta el gest: migrar, jocs...
- 35:47 Els jocs de la imaginació política
- 37:08 Per què a la imaginació no se li suposa agència? Deixar anar un cert afecte cap a la veritat
- 46:00 Transparència i opacitat: quines són les nostres nits?
- 52:31 Pensar entre les imatges
- 60:48 El cos sota sospita. Deslocalitzar el pensament del cap, obrir-se a l'incomptable, l'indisciplinat
- 69:19 Contagis: el pensament per contacte
- 75:33 Amb la infància, de tu a tu
- 79:31 Habitar el temps robat
- 84:40 L'única cosa que volia dir... La Murga
Andrea Soto Calderón és doctora en filosofia, escriptora i docent nascuda a Xile i establerta a Barcelona. Ha escrit nombrosos articles de filosofia, art i pensament i els llibres “Le travail des images” amb Jacques Rancière, “La performatividad de las imágenes” i “Imaginación material”, publicat per Materiales Pesados. El seu treball desenvolupa un llarg i profund recorregut que investiga com funcionen les imatges i els problemes de la tècnica. Recerques que es generen sempre de manera dialògica, recollint els fils d'experiències i diàlegs que sorgeixen tant de converses i assemblees, com de classes i laboratoris. La seva pràctica inaparent li obre la possibilitat de pensar les potències i els poders crítics de les imatges entre imatges. Des de 2017 impulsa al costat de Valentín Roma La Performatividad de las Imágenes, un espai de recerca a La Virreina, Centre de la Imatge, amb la intenció d'obrir imatges per tal de generar pensament.
En aquest podcast, parlem amb Andrea Soto Calderón sobre imatges i poder, sobre imaginació material, desig i oikonomia. En aquest caminar i descalçar el peu sobre el terra, se'ns apareixen arquitectures menors i revolucions silencioses. Parlem també sobre plantejar una altra geometria de la política, deixant a una banda les categories fonamentals del pensament com fixar, establir i fonamentar per a recórrer nocions indecidibles que són i no són alhora. Seguint aquesta pista, l’Andrea ens proposa desplaçar la idea d'estratègia per a pensar en maneres de fer i aprofundeix en la noció d'esdeveniment com alguna cosa que no es pot planificar, però que es pot treballar. D'aquesta manera assenyala que no hi ha transformació sense procés i ens alerta que el problema no és tant el que ens enganya, sinó el que ens sedueix.