Son[i]a #359 Andrea Valdés

Andrea Valdés és escriptora i periodista. Les seves publicacions inclouen La línea sin fin, autoeditada en sis fascicles al costat de David Bestué, i el llibre Distraídos venceremos. Usos y derivas en la escritura autobiográfica, on analitza com l'escriptura es desplega sobre ella mateixa en situacions vitals extremes. En els darrers anys, la seva recerca entorn dels autorrelats ha posat en relació l'escriptora Carla Lonzi i l'artista Lee Lozano, dos cossos on convergeixen vectors i fractures històriques relacionades amb els feminismes, la transformació del treball i l'emergència de formes programàtiques dedicades a abandonar el món de l'art. Davant de l'impuls de fer un cop de porta i deixar-ho tot enrere, l’Andrea explora què comporten aquesta mena de gestos, els prismes d'adulació i menyspreu utilitzats en lectures historiogràfiques posteriors, o la pregunta vertebral sobre qui pot realment abandonar.

En aquest podcast, parlem amb Andrea Valdés sobre escriptura pura, heterodòxia i optimisme espacial. Obrim la metàfora de les eines toves, i la ressonància semàntica dels òrgans, siguin llengües o genitals, atrapats pels rudiments tècnics de les màquines. Parlem de l'ús del magnetòfon, la fluïdesa del muntatge aeri i la recerca dels grups d'autoconsciència de Rivolta Femminile per a trobar en un entorn privat, no mixt, un espai de parla diferent. La conversa va ser enregistrada l'any 2020 a Hangar, al pic de la pandèmia, com un dels moviments d'inici d'una recerca que l’Andrea ha continuat desenvolupant fins a l'actualitat.