• 00:01 Els ressons de la colonització: Aníbal Quijano
  • 08:45 Relacions de cura vs relacions de propietat
  • 11:19 "Invisible spaces of parenthood"
  • 18:16 Art i pràctiques socials
  • 19:56 Fracassos i punts cecs en tornar a “Invisible Spaces of Parenthood”
  • 23:25 Parentesc i vincles expansius
  • 24:18 "Future of the Left"
  • 33:24 Una avaluació basada en la pedagogia: crear espais des de l'aprenentatge
  • 34:27 Programes participatius, pràctiques socials i beneficència
  • 42:39 Crear aquests moments quan la realitat acaba amb tu
  • 45:13 Les newsletters: obrir el procés d'aprenentatge i el plaer de crear una relació amb una comunitat
  • 51:11 Informes d'avaluació, petites victòries i documents no performatius
  • 61:19 Paranys i fracassos
  • 61:48 Diversitat i alteritat: crear diferents camins per a persones que entren en un espai. Altres maneres de pensar sobre la diversitat
  • 65:11 Asseure's amb el fracàs
  • 67:38 L'èxit és avorrit
  • 71:37 Incomoditat social, xerrameca, construir intimitat i una conversa sobre coses
  • 76:54 Alimentar, allotjar, hospitalitat
  • 82:34 El paper de la burocràcia
  • 90:44 Escriure: acceptar la meva pròpia veu
  • 101:00 Coda
14/09/2022 101' 1''

Anglès

Andrea Francke

La biografia de l'artista Andrea Francke travessa diverses latituds abans d’arribar a establir-se a Londres. De mare mexicana, nascuda al Perú i criada al Brasil, quan es va graduar a Londres ja era mare d'un nen i és des d'aquesta experiència situada que proposa, al costat del seu col·lega Kim Dhillon, l'inici del projecte “Invisible Spaces of Parenthood”: una recerca i espai expositiu, convertits temporalment en una escola bressol funcional per a mares i pares en l'àmbit universitari, que examina les converses, debats i pràctiques radicals feministes de criança als 60 i 70, per a actualitzar-les i convertir-les en potència des d'un present en el qual es desmantellen les ajudes i iniciatives d'aquesta mena.

“Invisible Spaces of Parenthood” serveix com a botó de mostra dels espais intersticials en els quals es mou la pràctica artística d'Andrea Francke. Aquesta passa per l'escriptura, la docència i la pràctica social i es preocupa per generar moments d'intercanvi i aprenentatge horitzontals entre artistes, agents culturals, activistes i veïnes. Horitzons gairebé utòpics, que redefineixen la categoria caduca d’“art”, darrere de l'experimentació i un pols genuí per a transformar la realitat.

En aquest podcast, parlem amb Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.

Conversa: Verónica Lahitte, Antonio Gagliano i Anna Ramos. Guió: Verónica Lahitte. Veu: Roc Jiménez de Cisneros. Música: llibreria sonora d'Albert Tarrats, enregistrada a INA GRM.
Compartir
Son[i]ahospitalitatpedagogiaDIWOAndrea FranckeEva RowsonCreative Commonspràctiques participativesinfraestructura

Programes de RWM relacionats