Son[i]a #357 Andrea Francke
- 00:01 Els ressons de la colonització: Aníbal Quijano
- 08:45 Relacions de cura vs relacions de propietat
- 11:19 "Invisible spaces of parenthood"
- 18:16 Art i pràctiques socials
- 19:56 Fracassos i punts cecs en tornar a “Invisible Spaces of Parenthood”
- 23:25 Parentesc i vincles expansius
- 24:18 "Future of the Left"
- 33:24 Una avaluació basada en la pedagogia: crear espais des de l'aprenentatge
- 34:27 Programes participatius, pràctiques socials i beneficència
- 42:39 Crear aquests moments quan la realitat acaba amb tu
- 45:13 Les newsletters: obrir el procés d'aprenentatge i el plaer de crear una relació amb una comunitat
- 51:11 Informes d'avaluació, petites victòries i documents no performatius
- 61:19 Paranys i fracassos
- 61:48 Diversitat i alteritat: crear diferents camins per a persones que entren en un espai. Altres maneres de pensar sobre la diversitat
- 65:11 Asseure's amb el fracàs
- 67:38 L'èxit és avorrit
- 71:37 Incomoditat social, xerrameca, construir intimitat i una conversa sobre coses
- 76:54 Alimentar, allotjar, hospitalitat
- 82:34 El paper de la burocràcia
- 90:44 Escriure: acceptar la meva pròpia veu
- 101:00 Coda
La biografia de l'artista Andrea Francke travessa diverses latituds abans d’arribar a establir-se a Londres. De mare mexicana, nascuda al Perú i criada al Brasil, quan es va graduar a Londres ja era mare d'un nen i és des d'aquesta experiència situada que proposa, al costat del seu col·lega Kim Dhillon, l'inici del projecte “Invisible Spaces of Parenthood”: una recerca i espai expositiu, convertits temporalment en una escola bressol funcional per a mares i pares en l'àmbit universitari, que examina les converses, debats i pràctiques radicals feministes de criança als 60 i 70, per a actualitzar-les i convertir-les en potència des d'un present en el qual es desmantellen les ajudes i iniciatives d'aquesta mena.
“Invisible Spaces of Parenthood” serveix com a botó de mostra dels espais intersticials en els quals es mou la pràctica artística d'Andrea Francke. Aquesta passa per l'escriptura, la docència i la pràctica social i es preocupa per generar moments d'intercanvi i aprenentatge horitzontals entre artistes, agents culturals, activistes i veïnes. Horitzons gairebé utòpics, que redefineixen la categoria caduca d’“art”, darrere de l'experimentació i un pols genuí per a transformar la realitat.
En aquest podcast, parlem amb Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.