• 00:01 Tot ho atravessa la classe
  • 05:46 “Orden público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social”: criminalització del cos proletari
  • 09:06 Curiositat i intuició
  • 10:25 Pràctica alegal
  • 13:53 El treball com a redempció
  • 23:08 Escriptura, instal·lació, treball amb l'arxiu, bibliografia...
  • 31:15 ...i un vídeo
  • 37:39 Prèctica antidisciplinar: entre la producció artística i l'escrpitura
  • 41:02 Treballador cultural
  • 42:24 Fill marica del proletariat: assumir l'insult
  • 48:15 Llibertat vs plusvalia
  • 49:08 La relació entre coneixement i economia
  • 55:06 "Trabajos forzosos"
  • 58:27 Hackejar els espais laborals per realitzar accions artístiques
  • 61:06 Estètica sense ètica al capitalisme
  • 63:00 Un projecte utòpic
  • 68:21 Classisme en l'àmbit universitari i algunes estratègies des de la precarietat
  • 75:15 Crítica a les estructures: la pràctica artística és un exercici de pensament constant
  • 78:53 Treballs en vídeo analògic: proto-Tik Tok
  • 82:14 "¿Quieres ser mi príncipe?": Qui em diuen que no puc ser?
  • 86:24 Parlar en primera persona
11/07/2022 89' 39''

Castellà

Manifestación Pro-derechos sexuales. Barcelona 1977

Daniel Gasol (Tarragona, 1983) s'autodefineix com a fill marieta del proletariat i treballador cultural, i no ho fa per provocar –que també–, si no com una estratègia profundament calibrada i conscient de posar en relleu des del minut zero els privilegis de classe que informen qualsevol possibilitat de ser i la pràctica artística contemporània. Partint d'aquesta base, la disciplina és el següent escull que sorteja, a través d'una pràctica que va dels gestos gairebé invisibles de peces o accions tan personals com “Trabajos forzosos” a un fer que no separa recerca i escriptura de l'objectual, el vídeo, el gràfic, les instal·lacions, el treball amb l'arxiu i el pensar amb altres. Anti-disciplina, en diu ell. Si s'escau, aquesta inclou a més la mediació, la pedagogia crítica i les dinàmiques col·lectives. Totes aquestes són eines que fa servir a discreció en els seus treballs per tal de desarmar els discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum.

En aquest podcast Daniel Gasol dissecciona la recerca i formulació del projecte “Orden público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social”. Una lectura a contrapèl de la Ley de Vagos y Maleantes (1933-1970) i la de Peligrosidad Social, des del prisma de classe, que revisa la literatura i els expedients penals de l'Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya per a explicar la criminalització del cos proletari i les classes desfavorides. Al llarg de la conversa, el contraban d'expedients, assumir els insults, treballar amb el que es té a mà i el hackeig dels espais laborals, apareixen com a tàctiques de supervivència per a habitar en els marges del sistema de l’art.

Conversa: Ricardo Cárdenas i Anna Ramos. Edició: Ricardo Cárdenas. Muntatge sonor: Albert Tarrats. Música: llibreria sonora d'Albert Tarrats.
Compartir
Son[i]aDaniel Gasolqueerpedagogia radicalCreative Commons

Programes de RWM relacionats