Son[i]a #354 Daniel Gasol

Daniel Gasol (Tarragona, 1983) s'autodefineix com a fill marieta del proletariat i treballador cultural, i no ho fa per provocar –que també–, si no com una estratègia profundament calibrada i conscient de posar en relleu des del minut zero els privilegis de classe que informen qualsevol possibilitat de ser i la pràctica artística contemporània. Partint d'aquesta base, la disciplina és el següent escull que sorteja, a través d'una pràctica que va dels gestos gairebé invisibles de peces o accions tan personals com “Trabajos forzosos” a un fer que no separa recerca i escriptura de l'objectual, el vídeo, el gràfic, les instal·lacions, el treball amb l'arxiu i el pensar amb altres. Anti-disciplina, en diu ell. Si s'escau, aquesta inclou a més la mediació, la pedagogia crítica i les dinàmiques col·lectives. Totes aquestes són eines que fa servir a discreció en els seus treballs per tal de desarmar els discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum.

En aquest podcast Daniel Gasol dissecciona la recerca i formulació del projecte “Orden público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social”. Una lectura a contrapèl de la Ley de Vagos y Maleantes (1933-1970) i la de Peligrosidad Social, des del prisma de classe, que revisa la literatura i els expedients penals de l'Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya per a explicar la criminalització del cos proletari i les classes desfavorides. Al llarg de la conversa, el contraban d'expedients, assumir els insults, treballar amb el que es té a mà i el hackeig dels espais laborals, apareixen com a tàctiques de supervivència per a habitar en els marges del sistema de l’art.