Son[i]a #352 Flavia Dzodan
- 00:01 La meva teoria
- 03:38 El cas Quinsy Gario
- 08:49 Centre de detenció de migrants: una experiència en primera persona
- 21:47 Mirar des de la perifèria
- 25:47 La colonialitat de l'algoritme
- 30:58 Una mena de frenologia algorítmica
- 36:17 L'opulència falsa: un moment de disrupció
- 40:16 Les lleis sumptuàries: què podien posar-se els cossos colonitzats
- 43:12 Sistemes de classificació estètica
- 47:46 Veure el present a través d'una lent històrica
- 51:54 L'autenticitat com a experiència religiosa
- 58:09 La còpia i l'original
- 60:42 L'essència de l'autèntic
- 64:28 Autenticació molecular
- 68:51 La Califa, jaquetes falses d’Yves Saint Laurent
- 74:03 El punt zero del col·leccionisme
- 78:55 El test Kibbe. Classificacions del cos
- 87:44 Altres usos de la tecnologia
- 89:40 Espais de col·laboració
- 94:48 Escriure
- 98:31 Improvisar
- 101:09 Coda: Les cases de moda cremen sabates cada any
Malgrat que bona part del seu treball s'articula des de l'acadèmia, concretament el Sandberg Instituut a Amsterdam, Flavia Dzodan s'esforça a remarcar que la seva és una pràctica poc acadèmica. Flavia s'autodefineix com una cartonera de la teoria, una outsider que recol·lecta i ajunta trossos d'idees i hipòtesis alienes per a construir un discurs propi. En el seu cas, aquest discurs és una anàlisi crítica i àcida de la intersecció del digital i l'algorítmic amb les polítiques de raça i gènere, que assenyala amb especial insistència la forma en què l'agenda colonial del passat muta i perviu en les nostres eines digitals, productes culturals, sistemes de vigilància, xarxes i fluxos de dades.
Parlem amb Flavia Dzodan sobre moda, opulència, perifèria, frenologia, taxonomies, cànons de bellesa, falsificacions d'articles de luxe i centres de detenció de migrants. Un recorregut intens que inclou notes de la seva història personal, referències a altres autores, anotacions sobre la seva metodologia i múltiples cops de peu als centres de poder.