Son[i]a #351 Marina Garcés
- 00:01 El futuro empieza por nuestro presente
- 03:05 ¿Cómo comparecer? ¿Cómo poderse hacer presente entre otros?
- 04:44 La ficción del encaje o el desencaje que siempre somos
- 07:48 La alianza entre aprendices. Devenir extraños
- 10:59 La educación como invitación: no pienses como yo, piensa conmigo; no hagas como yo, haz conmigo.
- 15:25 Huir de las categorías: pistas, tejidos y sensaciones
- 18:10 En sintonía con Deligny
- 21:25 Educación y tiempo: no se puede parar el reloj
- 27:20 Un mundo sin nosotros
- 31:10 Individualismo de grupo
- 33:10 Privatización de la interdependencia
- 35:41 ¿Qué es hoy desobedecer?
- 39:20 La noción neoliberal de la libertad
- 44:03 La educación a distancia: ¿cómo podemos aprender juntos cuando estamos separados?
- 51:32 La escuela del futuro
- 55:33 Analfabetismo ilustrado
- 59:25 La emancipacion: ¿qué quiere decir pensar por uno mismo?
- 61:18 El desprecio al saber y al conocimiento
- 64:44 Proyecto de modernidad, proyecto de emancipación
- 68:35 La potencia de la creatividad: ser lo que no somos
- 71:12 La escritura: darle forma, transformar un mundo
- 76:32 Lo inacabado
Marina Garcés és filòsofa, escriptora i docent, nascuda a Barcelona. Ha escrit nombrosos llibres i articles de filosofia, art, cultura i pensament i és professora agregada d'Estudis d'Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i impulsora del projecte de pensament col·lectiu “Espai en Blanc”. Pensadora del comú, en cada espai que habita Marina Garcés s'ocupa de vehicular sabers, experiències, preguntes, problemes i sentits, a la recerca d'estratègies que ens allunyin de l'actual inèrcia i paradoxa de la nova era de l'individualisme de grup. I és que tal com assenyala a les pàgines d’“Escuela de aprendices”, no hi ha aprenents sense mestres ni mestres que no siguin sempre aprenents. Com tampoc no hi ha política sense conseqüències ni poètica sense conseqüències.
En aquest podcast, parlem amb Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.