Son[i]a #347 Cecilia Bengolea
- 00:01 El cos com a mitjà
- 05:46 Composicions físiques i dansa antropològica
- 10:43 Ballar sense bases
- 16:43 Trajal Harrell i el voguing
- 18:16 Dansa narrativa, discurs sexualizat
- 21:02 Dol, festa i violència
- 25:12 Dance is a weapon
- 27:31 2001, Argentina
- 29:50 Climes humits i intel·ligència física
- 36:57 De Cuba a Jamaica
- 41:07 El dancehall i els rols de gènero fluit
- 46:52 De la violència i apropiació cultural a Jamaica
- 51:36 Viralitzar els passos
- 53:26 Performance quotidiana
- 56:18 Filmar el moviment total
- 64:16 Envellir amb la dansa
Artista multidisciplinària, Cecilia Bengolea (Buenos Aires, 1979) entén la dansa com una eina i un mitjà per a l'empatia i l’intercanvi emocional. Especialment interessada en la recerca antropològica de formes de dansa comunitària contemporànies i arcaiques, Cecilia Bengolea ha dedicat la seva vida a l'aprenentatge de tècniques, moviments i coreografies d’arreu del món per a donar forma al seu propi vocabulari artístic. Un arxiu encarnat de moviment i ball, que ha construït individual i col·lectivament, i que recorre al cos com una escultura animada per a la performance, el vídeo o les instal·lacions.
En aquest podcast, Cecilia Bengolea comparteix la seva trajectòria vital, un estat entre el flux permanent i la pulsió sensual, que beu tant de la boxa thai com de la dansa contemporània o el dancehall. Dels balls i les seves experiències al Carib, Bengolea assenyala el clima, la humitat i les suors, com a factors que expliquen altres formes d'intel·ligència corporal i connexions sinàptiques, gràcies a les quals el goig, la fantasia i l'humor exorcitzen els límits del cos, les violències sistèmiques i el dol. Parlem també de creences animistes i figuracions coreogràfiques, mentre reajustem idees preconcebudes sobre l'apropiacionisme cultural i determinades lectures sobre els rols de gènere en el ball, a través de la cultura dancehall.