Son[i]a #338 Andrea Ballestero

Algú podria pensar que “A Future History of Water”, l'indispensable llibre d'Andrea Ballestero, disponible de manera gratuïta a la xarxa, és el resultat de la seva recerca a Costa Rica i el Brasil sobre aqüífers i el dret humà a l'aigua. Però això seria simplificar massa les coses. El llibre és purament un testimoni, un document de la seva activitat, les seves entrevistes i la seva implicació en una trama molt més complexa, que posa sobre la taula, literalment, moltes de les seves reflexions i la cristal·lització del seu treball de camp. Però com apunta ella mateixa en aquesta conversa, també és el reflex d'una manera d'entendre la pròpia metodologia, els seus instruments i els seus bucles. “Jo m'identifico amb el que l'antropologia fa possible però no necessàriament amb una disciplina com a tal”, assegura a la nostra entrevista. I és que l'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”.

Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica. Sobre el potencial de les pràctiques burocràtiques com a engranatges d'un possible mecanisme de canvi – un canvi que no necessàriament passa per transformacions globals a gran escala. O de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.