• 00:01 "Debuxu dunha moa de muiñu…”
  • 01:32 Alén - Madrid
  • 03:57 Intro
  • 06:22 “Descansa a cabeza Harriet Tubman…”
  • 08:18 Galícia és un país de migració
  • 10:11 Santiago
  • 13:26 "Harriet Tubman nació Araminta Ross…"
  • 14:07 Seminario Euraca. Camí de la poesia
  • 17:02 Jo no sabia que tenia una llengua, malgrat que aquesta llengua sempre m'ha fet mal
  • 21:52 El gallec: associat a una classe humil, baixa i bruta
  • 24:12 "Saúdu”
  • 25:12 Llengua i poder
  • 28:26 Descobriment del Castrapo, la variant popular del castellà parlada a Galícia
  • 31:15 "Lo que se ve mirando"
  • 33:20 Captiva en un lloc: nena, petita.
  • 35:47 Escriure poesia en Castrapo
  • 36:50 Quan vaig escriure "Cativa en su lughar / Casa pechada" tremolava...
  • 39:02 Veure el mon, entre mons
  • 41:16 "Poética”
  • 44:31 Memòria i nostàlgia
  • 46:44 Sobre "Desperdicios", acompanyant fotografies d'Helena del Rivero
  • 48:30 "Desperdicios”
18/08/2021 60' 54''

Castellà

Alén. Foto de Luz Pichel, 2021

Luz Pichel és poeta. Va néixer l’any 1947 a Alén, un llogaret de Pontevedra on va viure fins als 12 anys i va aprendre a parlar una llengua que podria morir però no vol. Va passar per un internat a Lugo, va estudiar a Santiago de Compostela, va viure dos anys a Ilford i Maidenhead, a Londres, i va fixar després la seva residència a Madrid. En aquesta ciutat forma part activa del col·lectiu Seminario Euraca des de 2012.

La seva escriptura ve de tots aquests indrets i d'altres als quals sense haver-hi viatjat físicament, va arribar per curiositat, imaginació i empatia. La tensió entre llengües majors i menors, la potencialitat alliberadora d'un ús no estabilitzat ni folklorizant del dialecte i l'esquerda d'invenció que obren la memòria i la infància, són algunes de les vies que explora la seva poesia.

En aquest podcast parlem amb Luz Pichel sobre llengües que fan mal al cos i la poesia amb què aquest dolor és retornat al món com a desafiament. Entre la lectura dels seus poemes i el relat en primera persona, reflexionem sobre els marges de la veu i de l'idioma, el conflicte de classe que deixa a la vista el castrapo, el perill de donar veu a les sense veu, la migració gallega i la condició desplaçada de qui escriu.

Llista de poemes recitats
1. “Debuxu dunha moa de muiñu…”, Co Co Co U (Segòvia: La uÑa RoTa, 2017).
2. “Descansa a cabeza Harriet Tubman…”, Tra(n)shumancias (Madrid: La Palma, 2015).
3. “Harriet Tubman nació Araminta Ross…”, Tra(n)shumancias (Madrid: La Palma, 2015).
4. “Saúdu”, Co Co Co U (Segovia: La uÑa RoTa, 2017).
5. “Lo que se ve mirando”, Cativa en su lughar / Casa pechada (Madrid: Progresele, 2013).
6. “Poética”, Cativa en su lughar / Casa pechada (Madrid: Progresele, 2013).
7. “Desperdicios”, inèdit, 2019.

Conversa: María Salgado, Jara Rocha, Ricardo Cárdenas i Anna Ramos. Guió: María Salgado. Edició: André Chêdas. Sons: enregistraments de camp d'André Chêdas.
Compartir
Son[i]aLuz PichelpoesiaescripturaoralitatCreative Commons