Son[i]a #329 Violeta Ospina
- 00:01 Maquetes i miniatures
- 05:55 Una possible explicació de Radio Cava-ret
- 08:40 La radia futurista
- 09:10 Traducció-digestió
- 12:03 Ballar molt lentament: el gaudi agredolç
- 13:52 Una altra possible explicació: enamorar-se i fracassar amb la pròpia veu
- 14:55 Perry Medea: la reelaboració de l'escolta
- 18:11 Perry Medea: el carnaval del diable i la diabla
- 20:49 De karaoke migrant a pur missatge subliminal
- 27:06 Escultures xamàniques de ciment
- 31:52 Una última possible explicació: John Cage a El Molino
- 39:07 Reciclatge de temporalitats i una economia en "comunitat"
Violeta Ospina és artista, educadora i impulsora de projectes col·laboratius que presten especial atenció al so i al cos. El seu treball es desplega mitjançant dispositius multiformes que busquen vivificar el present, emprant com a matèria primera els imaginaris i expressions típiques de les festivitats populars. Les pinyates, les maquetes, les processons, el karaoke, el carnaval o el cabaret apareixen en la seva pràctica com a catalitzadors de violència i tendresa, capaces de despertar al mateix temps les possibilitats paròdiques latents en qualsevol situació quotidiana. Violeta és co-fundadora de Radio Cava-ret, un projecte associat a l'escolta i a la teatralitat que s'enuncia, recuperant el rastre dels futuristes, com una ràdia, com el revers experimental i eròtic de la ràdio tradicional.
En aquest podcast, Violeta Ospina explica com es balla el flaix de la sirena d'una ambulància, esmicola el procés d'infiltrar missatges subliminals en un karaoke i imagina els cafès de John Cage al Molino com a trossos d'una història minoritzada de l'art sonor. La conversa incorpora les reflexions de Samuel Céspedes, aka Perry Medea, també integrant de Radio Cava-ret sobre el problema de prendre la paraula en lloc de l'altre, la representació dels altres, la relació entre veu i democràcia i la necessitat d'una reelaboració profunda de la pràctica política de l'escolta.