• 00:01 Ficcions molt reals
  • 02:15 Figura clau de les arts en viu...
  • 04:29 Notes sobre la coreografia
  • 07:08 “Vaig començar ballar als 19 anys”: el context de la transició i la convulsió dels anys 80.
  • 08:53 Escapar-se de la classe de mates, començar a conèixer l'entorn gai de Valladolid i descobrir un altra manera de relacionar-se amb la dansa i allò femení.
  • 10:21 Bocanada Danza
  • 12:41 Festival Desviaciones
  • 13:52 Arteleku, Blanca Calvo, Ivo Munduate, La Casa Encendida...
  • 15:12 Festival In-Presentable
  • 17:40 “Clean Room” (2010-2019): en la intersecció entre les pràctiques de curadoria i la creació
  • 18:29 Dels gelos de les sèries de televisió a canviar els paràmetres de l'art en viu
  • 21:33 Notes sobre l'adicció: créixer amb els públics
  • 23:13 "Clean Room" (2012), primera temporada
  • 25:39 La segona temporada (2014): ficció i realitat van paral·leles
  • 26:18 "Com no s'hi ha de veure res, aleshores no hi ha obra, no?" Forçar el grau de participació, que no significa art participatiu.
  • 27:37 ...i després ja ve la tercera temporada (2016)
  • 29:35 El robatori: còmplices necessaris i còmplices secundaris
  • 32:30 "Dirty Room” (2017), el llibre. El negatiu de la sèrie
  • 34:10 Les arts visuals
  • 36:12 Allò polític
  • 37:35 El cos-realitat
  • 42:59 Experiment "Ejercicio": repensar, reciclar, replantejar
  • 43:25 Pràctiques en procés
  • 45:49 Fiqueu-vos-hi i ja veurem... Un acte romàntic excessiu
  • 47:52 Dos moments importants a In-Presentable
  • 50:19 “Blue” (2009)
  • 55:06 Sobre allò original
  • 57:02 I ara què faig?
  • 62:02 "My only memory"
  • 65:45 Jugant amb el tiemps
  • 70:13 Entre l'excés i la mida justa
10/02/2021 74' 40''

Castellà

Juan Domínguez "Slogan". Photo by Anja Beutler

Figura clau de les arts en viu, Juan Domínguez es defineix a ell mateix com a “pallasso conceptual, cowboy màgic, model poeta i curador del plaer”. El seu corpus artístic se situa dins i fora de la coreografia i advoca tant per l'excés com per la justa mesura. Això sí, sense perdre mai de vista la pregunta que guia la seva pràctica: “Què farem junts en aquest temps present per a construir realitat?”.

Malgrat un refredat notable, en aquesta conversa repassem la seva trajectòria, des dels seus inicis com a estudiant de ballet a Valladolid, passant per la seva col·laboració amb Blanca Calvo i La Ribot a Bocanada Danza, així com per la seva labor com a comissari del Festival In-Presentable durant una dècada. També abordem la seva extensa producció amb reflexions sobre obres tan diverses com “Todos los buenos espías tienen mi edad”, “Blue”, les tres temporades de “Clean Room”, “Entre lo ya no está y lo que todavía no está” i “My Only Memory”.

Xerrem llargament sobre canviar els paràmetres de l'art en viu, posar marc a la realitat, les complexitats de la participació i la coautoria, i els seus esforços per tensionar les temporalitats i fer-se gran amb els projectes i públics. Parlem també de la gelosia (sana) que li desperten les sèries de televisió, de robatoris, còmplices necessaris i secundaris, del cos i el polític, i de disciplina i caos.

Inclou fragments de "Blue".
Compartir
Son[i]aJuan Domínguezcoreografiadansa

Programes de RWM relacionats