• 00:01 Fem de tot, però no de qualsevol manera
  • 05:22 Reset de Laagencia
  • 07:28 Escuela de garaje
  • 08:21 Coneixement de garatge a Colòmbia
  • 11:02 L'escola i el grup d'estudi
  • 14:18 Assamblea l'aire lliure
  • 18:25 Móns complexes, públics complexes
  • 20:42 Gir educatiu i pràctiques instituents
  • 26:04 Pràctiques extituents
  • 30:05 M.U.S.E.O. a la fira d'art de Bogotá
  • 34:52 Públic fora del camp de la representació
  • 43:09 Trobades afectives
  • 46:41 Petits gestos decolonials
  • 52:40 Traducció de Sud a Sud
  • 54:58 Procés de desaprenentatge amb el poble Cubeo
  • 71:15 Autoprecaritzar-se d'on venim és un luxe
  • 74:25 Institucions que confien en la incertesa
  • 77:16 Una altra persona, una altra crisi
09/07/2020 81' 47''

Castellà

Laagencia en ArtBo

Per al col·lectiu colombià Laagencia, mediació i educació són indiscernibles de la pràctica artística. Laagencia va obrir les seves portes l’any 2010 al barri de Chapinero, a Bogotà, com una oficina de projectes d'art amb sala d'exposicions, de la mà de Mariana Murcia, Diego García, Santiago Pinyol, Mónica Zamudio i Sebastián Cruz. Cinc anys més tard es va reinicialitzar com un grup d'estudi i pensament col·lectiu obert a l'experimentació metodològica i la informalitat, sempre cercant noves maneres “de fer amb altres”. Entre els seus quefers comuns destaca el programa obert “Escuela de Garaje”, un projecte de recerca i educació coral i informal que posa en pràctica formats alternatius de producció i circulació de coneixement. Una escola de garatge pot prendre múltiples formes: xerrades, comissariats, residències artístiques, lectura compartida, escriptura col·lectiva, exercicis d'auto-publicació, assemblees a l'aire lliure, banquets... amb tots els frecs, afectes i desapreentatges que comporten tots plegats.

En aquest podcast coral parlem amb Mariana Murcia, Diego García i Santiago Pinyol d'aquests deu anys d’“extitució”. Desgranem la noció de pràctica instituent de Gerarld Raunig passada per Irit Rogoff, i llegida aquí pels agents; parlem d'art descentralitzat dels centres econòmics, de participació en comptes de representació, de mediació i programes públics en col·laboració, d'escriptura col·lectiva al núvol i coeficient performatiu, de petits gestos descolonials i d’un no-museu cubeo per als Cubeo a la conca del riu Vaupés i d'altres fragilitats i fortaleses dels possibles mons de l'art.

Compartir
Son[i]aLaagenciagir educatiueducaciópedagogiacol·lectivitat+escoltats-juliol-2020Creative Commons

Programes de RWM relacionats