Son[i]a #309 Terike Haapoja
- 09:30 El meu vocabulari és mediambiental
- 18:10 Les institucions com una mentalitat cultural cimentada. Sobre l’estratègia d’apropiar-se del pes simbòlic dels museus i els partits polítics
- 30:26 Traducció entre espècies: una història del món des d’una perspectiva bovina. “The Museum of the History of Cattle”, 2013.
- 39:00 Sobre l’excepcionalisme humà, el post-humanisme i la discriminació
- 47:23 Dues aproximacions als drets dels no-humans
- 57:05 No tenim temps per solucions globals
- 61:35 La fetitxització d’allò nou. Art, ciència, nous mitjans i tecnologia
- 69:25 Cultivar i cuidar
- 73:55 Política, activisme i art. L’art no s’assembla a cap altre mode de producció. L’art és una necessitat vital.
Música de Dave Phillips. Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l'Unió Europea. Coproduït per Sonic Acts.
Una càmera d'infrarojos sensible a la calor filma un cavall en les seves últimes hores de vida i visibilitza com el color del registre termogràfic es va esvaint. Un partit polític proposa donar veu a «l'altre», a la majoria silenciosa no-humana de la societat. Un museu del bestiar reconstrueix i narra la història des de la mirada bovina i remugant. Terike Haapoja, artista finlandesa i professora adjunta a Parsons Fine Arts i NYU, porta anys deconstruint l'antropocentrisme de nostra cosmovisió, investigant els límits polítics i existencials del nostre deteriorat model social.
En solitari o juntament amb l'escriptora Laura Gustafsson, Terike Haapoja s'apropia i subverteix l'estructura i els modismes d'institucions consolidades — museus, partits, tribunals — i aprofita la seva autoritat i pes cultural per a posar en qüestió nocions arrelades d’animalització i alteritat, buscant maneres més ètiques de coexistir amb el no-humà.
Informada per conceptes com el veganisme negre de Syl Ko, la teoria expandida dels drets dels animals de Donaldson i Kymlicka o la politica sexual de la carn de Carol J. Adams, Terike s'atreveix a pensar en un món més enllà de l’animalització, de l'ordre que separa els éssers en protegits i descartables. Les seves instal·lacions immersives i projectes de gran escala posen en evidència la convergència de la racialització i l’animalització en els estats nacionals, els paral·lelismes històrics i actuals del condicionament imposat al subhumà i al no-humà.
En aquest podcast, Terike Haapoja ens convida a imaginar aquest posthumanisme, un «nosaltres» híbrid, expansiu, empàtic on càpiguen l'ambigüitat i la diferència, l'enteniment polític entre espècies, i on s'acabi per sempre amb la mòrbida fantasia de l’excepcionalisme humà i de la jerarquia de les espècies.