Son[i]a #305 Anton Kats

Podcast produït per Sonic Acts i part del projecte Re-Imagine Europe, cofinanciat pel programa Creative Europe programme de la Unió Europea.

Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l'artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats (Kherson, Ucraïna, 1983) “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d'enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos com en els detalls. Pur procés, disciplina, energia i empatia.

L'ambigüitat i la transició informen cada pas en la pràctica d'Anton Kats. Des de la seva experiència biogràfica, que inclou una emigració –i posterior assimilació- d'Est a Oest –de la Ucraïna post-soviètica a l'Europa eufòrica i “sense fronteres” a principis dels 2000– al seu pas per l'alta acadèmia –amb un doctorat de pràctica aplicada a Goldsmiths– i fins a aterrar als espais intersticials entre la galeria d'art contemporani, la pedagogia informal, els festivals i la cultura de club, entre els quals habita intermitentment d'un temps ençà.

Entre els seus vicis i virtuts està manejar, confondre i enfrontar els vocabularis de l'acadèmia i la vida quotidiana, darrere d'un delicat equilibri entre el pragmàtic, el polític i l'estètic. I sempre amb l'antena posada als privilegis i possibles agències que s'obren a l’arena de l'artístic i totes les torsions possibles que es poden donar (o no) des d'allà. La pràctica mateixa conforma el procés de recerca i els projectes es produeixen en espais i en col·laboració estreta amb persones i col·lectius concrets. Entre altres noms propis destaquen Hiwa K i els Chicago Boys, Lawrence Abu Hamdan, Nabil Ahmed, Janna Graham des del Centre for Possible Studies, i més recentment, Maia Urstad i Eva Rowson... per esmentar-ne alguns.

La ràdio, inscrita en la seva biografia personal a través de l’experiència del seu avi com a operador de ràdio a la Segona Guerra Mundial, ocupa així mateix un espai destacat en la seva pràctica artística, com un dispositiu mòbil, obert, mutant i informal. La ràdio a les seves mans funciona com una eina amable i fàcil d'operar, que a més utilitza per a reclamar i ocupar l'espai públic i connectar alhora estructures socials formals amb el peu de carrer — des de la Tate Modern, documenta, Sonic Acts, Lighthouse i Bergen Kunsthall fins a organitzacions cíviques com Studio 174 a Kingston, Jamaica. Les emissions de molt curt abast (o narrowcasting) d'aquests dispositius faciliten l'accés i un espai per a l’escolta que dona visibilitat a veus, urgències i narratives fora de focus en el present continu.

En aquest podcast, apostem per una escolta extensa i duracional, embadalits per la verbigràcia, carisma i intuïcions d'Anton Kats. Parlem de l'Europa de la integració des d'una experiència encarnada, de memòria, demència i diferents formes de no saber, de recerca artística i art que desafia la representació, de projectes site-specific i dispositius mòbils i efímers, d'emissions de curt abast i la ràdio com un dispositiu generador d’espai comú i públic, d'urgències i veus fora de focus, i de ficcions, meta-realitat i reproduccions d'episodis històrics ficticis.