• 00:01 Ha lugar
  • 04:11 Mite fundacional d’Amereida
  • 06:46 La tradició dels trobadors i una pregunta per Amèrica
  • 11:52 Viatge a la mar interior
  • 14:29 Teoria de la interrupció
  • 17:30 La carta de l'errant
  • 20:30 Phalene
  • 24:31 Un poble al qual cantar-li
  • 27:28 L'escola de Valparaiso
  • 29:32 La universitat eròtica: naixement de la ciudad abierta
  • 36:38 Dunes, esteros, pacífic
  • 39:19 Donar-li gruix a una ciutat
  • 40:57 L'impropi
  • 45:08 Hospitalitat i cementiri
  • 47:16 Tornar a no saber
  • 48:49 Junts
  • 49:40 Rondes: 15 caps, 50 mans
  • 52:25 Travessies
  • 56:27 Construir la retòrica del propi fer
  • 58:24 Aprendre parlant
  • 61:56 Consentiment i oralitat
  • 64:02 Àgores sense actes
  • 65:08 Gerundi, festa i joc
  • 67:58 Atrapar la paraula
26/11/2019 70' 29''

Castellà

Amereida sorgeix de la travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l'experiència es repeteix a Ciudad Abierta, una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l'oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d'arquitectures experimentals, imaginades i executades de manera col·lectiva. Durant dècades, en col·laboració institucional amb la Universidad Católica de Valparaiso, la Ciudad Abierta ha anat trenant filosofia, poesia i arquitectura per donar lloc a una mirada profunda sobre la cultura, tot construint un paisatge on l'activitat poètica es troba en permanent estat de latència i pot manifestar-se. Les travessies, les rondes, les phalenes, la impropietat o el tornar-a-no-saber són només alguns dels elements que donen forma a un edifici pedagògic de característiques difícilment capturables perquè es revelen en la pròpia activitat. Vida, treball i estudi resulten àmbits vitals destinats a fondre's per a difuminar les seves fronteres interiors.

En aquest podcast, Manuel Sanfuentes parla sobre la tradició dels trobadors i el viatge a la mar interior, sobre interrupcions, gerundis i errar, sobre impropietat, hospitalitat i cementiris. Sobre aprendre fent, els oficis del món i els ressons poètics que permeten que el fer no es converteixi en un simple fer. Parlem també sobre com organitzar una àgora que no funciona per democràcia sinó per consentiment i del qual queda només, com a acta, l'oralitat.

Compartir
SON[I]AManuel Sanfuentes Ciudad AbiertaAmereidaoralitatarquitectura