• 00:01 Un intent de construir una veu
  • 08:05 Veus històriques d'autoritat femenina
  • 12:46 Acabem tenint la veu per la qual, d'alguna manera, se’ns recompensa
  • 15:49 Sylvia Pankhurst & The Suffragettes
  • 19:14 Un desafiament més gran per a la institució artística
  • 22:52 Canviar cap a experiències col·lectives
  • 25:27 Els espiritualistes: tothom pot ser mèdium
  • 29:38 Una estructura de coneixement sense líders carismàtics
  • 30:59 Plegar el material d'arxiu en el temps: Kibbo Kift
  • 35:45 Productivitat i cura
  • 39:18 Coses que perds i coses que obtens
  • 45:34 Una escola com Suècia en miniatura
  • 49:55 Una novel·la gràfica que inclou també allò que va sortir malament
30/07/2019 58' 40''
Anglès

Fragments de so provinents de l'obra d'Olivia Plender "Learning to speak sense" (2016)

Utilitzant solucions formals com ara instal·lacions, pel·lícules, còmics, peces sonores i tallers de performance, l'obra d'Olivia Plender (Londres, 1977) explora les dinàmiques de grup, indagant en la composició de petites comunitats que a través de la història han funcionat descentrades dels consensos socials.

Les seves recerques acostumen a analitzar i traduir estèticament materials provinents d'arxius, tot narrant episodis poc coneguts que inclouen les teories creditícies dels Kibbo Kipf durant la crisi de 1929, les litúrgies espiritualistes que encoratgen la superació personal o la radicalitat oblidada de les suffragettes, l'agenda de reivindicacions feministes de les quals continua, en gran mesura, pendent de ser completada. La posada en marxa de llargs processos de col·laboració en escoles i centres socials constitueix una altra dimensió important de la seva pràctica, evidenciant així una política del coneixement que proposa sedimentar-se de la base cap amunt, mitjançant vincles pròxims capaços de sostenir-se i créixer amb el temps.

En aquest podcast, Olivia Plender parla sobre productivitat i cures, sufragistes i museus, adolescència i escoles. Sobre col·lectius sense líders carismàtics, educació encarnada i la possibilitat de transformar els errors en discussions sinceres. Parlem també sobre la conquesta d'autoritat de les dones a través de l'entrenament de les seves veus, la dimensió material de la parla, i sobre com adoptem, no sempre sent-ne conscients, una veu per la qual ens sentim socialment recompensats.

Compartir
Son[i]aOlivia PlenderCreative Commonsfeminismeeducació#8M

Programes de RWM relacionats