Son[i]a #291 Irit Rogoff
- 00:01 Benvolgut Pablo (European Forum for Advanced Practices, 2017)
- 05:27 Confiança
- 07:38 Política, filosofia i pràctica creativa.
- 08:45 L'entrellaçament és el secret de la vida
- 09:34 Donar-te permís: els Young British Artists
- 12:52 Companys de ball en el món acadèmic
- 14:40 L'acadèmia com una manera de funcionament transgeneracional
- 17:03 Un breu curs sobre globalització
- 20:11 Janna Graham, comissària de BA i “The Aesthetics of Resistance”
- 24:11 Efímer i poc espectacular
- 25:43 Comisariar exposicions "té èxit si canvio"
- 27:10 La recerca com a forma de vida
- 29:42 Un nou vocabulari
- 31:01 Treballar des de condicions, no des d’esdeveniments
- 35:02 Començar al mitjà
- 36:49 Permís
- 39:29 Coneixements relacionals
- 41:26 Impacte
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinanciat pel programa Creative Europe programme de la Unió Europea. Realitzat en col·laboració amb Sonic Acts. Llibreria de sons a càrrec de Lucrecia Dalt, produïda als estudis d'Ina GRM (París). Guió de Loli Acebal. Producció a càrrec d'André Chêdas.
Irit Rogoff és educadora, assagista, investigadora i comissària. Imparteix classes al departament de Cultura Visual del Goldsmiths College de Londres, que ella mateixa va fundar l’any 2002. Rogoff ha participat i impulsat diverses plataformes de pensament i acció col·lectiva, com el SUMMIT Non-Aligned Initiatives in Education Culture (2007) o, més recentment, The European Forum for Advanced Practices (2017).
Irit Rogoff proposa nous models de recerca, acció i educació que s'activen en les interseccions de les pràctiques artístiques, les filosòfiques i les polítiques. Així, la producció de coneixement traspassa els límits de l'acadèmia –ja sigui la universitat, el museu o l'escola d'art– per a fusionar-se amb l'activisme, els moviments socials i les iniciatives auto-gestionades.
En aquest podcast Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats. Rogoff exposa la importància dels processos de recerca de llarg recorregut que la universitat possibilita en contraposició a la voràgine neoliberal de resultats i impacte immediat. I defensa la creació d'un nou vocabulari, en contínua revisió, que ens permeti donar paraules a aquests nous models de recerca.