• 00:01 Genealogías críticas
  • 03:51 Intro (revisitando “La voz humana”, 1997)
  • 05:42 “Mater Amatísima” (2017). Si no cambiamos el modelo de familia tradicional, no podremos cambiar el modelo social.
  • 08:59 El arte: allí donde se juega la representación contra-mediática. Compromiso con el tiempo que nos toca
  • 13:58 La repercusión de nuestro trabajo. El museo como templo.
  • 16:28 Mamá quiero ser artista. Una cuestión de clase.
  • 20:10 ¿Renunciamos a la experimentar con el lenguaje para que se entienda? “Plan Rosebud” (2006-2008)
  • 20:10 Aprender a deconstruir críticamente las imágenes
  • 27:21 Herramientas políticas del lenguaje cinematográfico. “Tiempo real” (2003) y “Mater Amatísima” (2017)
  • 31:51 Lo personal siempre es político. Yo siempre estoy en mi trabajo.
  • 34:32 “Estado de malestar” (2019). Quiebra emocional
  • 40:47 “Estado de malestar”. El trabajo nos enferma
  • 47:00 “Estado de malestar”. Patologización de la vida. Salud mental
  • 57:26 Buscar lugares comunes de resistencia y contestación
11/06/2019 58' 55''

Castellà

María Ruido és artista, realitzadora, escriptora, docent i investigadora. Els seus assajos fílmics són el resultat d'intensos processos de documentació i també d'introspecció vital, perquè tots i cadascun d'ells parteixen d'experiències de la seva pròpia vida. El personal és sempre polític en l'obra de Ruido. Una obra que reflexiona sobre el paper de la família i la maternitat en les nostres societats neoliberals, sobre la relació entre producció i reproducció, sobre la construcció de la memòria personal i col·lectiva i la necessitat de conquerir terrenys de sobirania visual, així com sobre les representacions i noves modalitats de treball. Per a això recorre a una mena de palimpsest conceptual en el qual conviuen estratègies com els materials d'arxiu, l'apropiacionisme, el collage, el documental, el videoart o la performance.

En aquest podcast María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.

Compartir
SON[I]AMaría Ruidocinemavídeofeminismepodcasts més escoltats 2019societat del malestarvideoart