Son[i]a #288 Teal Triggs
- 03:20 Precedents històrics del fanzine: butlletins de notícies comunitaris vs pràctiques artístiques
- 13:00 Els fanzines de les Riot Grrrls: una alternativa a l'escena punk dominada per homes, un moviment i una revolució
- 21:20 El fenòmen Ladyfest
- 22:58 Mètodes de distribució: botigues de discos independents, botigues de llibres i internet.
- 29:40 Conservació, institucions i repositoris online
- 32:50 Fanzines a les institucions. El rol de les bibliotecàries
- 37:20 Exposar fanzines: alteració del context i congelació d'artefactes en el temps
- 43:43 Contracultura vs Subcultura
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l'Unió Europea. Llibreria de sons a càrrec de Lucrecia Dalt, produïda als estudis d'Ina GRM (París). Entrevista i guió de Maite Muñoz. Produït per Anna Ramos.
De formació historiadora, la curiositat de Teal Triggs pel punk i la seva participació en el moviment Riot Grrrl la van convertir en una àvida col·leccionista de fanzines. En l'actualitat aquesta investigadora i docent és professora de disseny gràfic i degana associada a l'Escola de Comunicació del Royal College of Art de Londres. Autora de diversos llibres sobre fanzines i divulgadora incansable, s'ha convertit en un referent ineludible de l'estudi de l'autoedició feminista.
Partint d'un coneixement profund de les publicacions vinculades al punk, Teal Triggs va ser testimoni i part del moviment underground feminista sorgit a principis dels anys 90. Riot Grrrl es manifesta com una resposta de grups de dones que, malgrat estant properes a l'esperit del punk, no se sentien representades en una escena eminentment masculina i van decidir prendre la veu i organitzar els seus propis espais i circuits. I ho van fer seguint les maneres de producció del punk però desenvolupant una estètica pròpia i utilitzant els zines com una forma de transmissió de la revolució feminista.
En aquest podcast, Teal Triggs parla sobre els antecedents històrics dels zines i el seu paper fonamental en la generació de comunitats fora del mainstream, des dels butlletins comunitaris a les publicacions dadaistes, passant pels zines de ciència-ficció, de rock and roll dels anys 50 o activistes. També analitza la relació entre tecnologia i estètica, i entra detalladament en el moviment Riot Grrrl i el llenguatge i univers visual que va obrir l'encreuament entre música, DIY, activisme, feminitat i feminisme en l'àmbit de l'autoedició. A més, analitzem els desplaçaments, amplificacions i ressignificacions que han provocat tant la irrupció d'internet com el col·leccionisme, la seva inserció en arxius o biblioteques i/o la seva transformació en artefactes artístics dins del cub blanc.