Son[i]a #284 Luke Fowler
- 00:01 La recerca no s’atura
- 04:07 Música per ordinador casolana a principis dels 90
- 05:28 Infrasons i ultrasò
- 07:20 16mm i vídeo
- 09:08 El que veus és on ets
- 12:34 La realitat es crea per a fer documentals
- 15:10 L’heroisme contra una xarxa d'interaccions
- 17:56 No són productes sinó vehicles per a l'experiència
- 19:11 La història com a contenidor de models per a futures societats
- 22:05 La recerca d'arxius fregant l'obsessiu
- 24:24 “The Poor Stockinger”: documents com a guions
- 30:14 "Electro-Pythagoras (a portrait of Martin Bartlett)": afectes i música electrònica
- 33:26 Per a l'editor de fotografia amateur: superabundància i microestructures
- 37:58 Tothom té una lectura encarnada
- 39:29 “Bogman Palmjaguar”: un retrat inequívoc
- 40:56 “Depositions”: les memòries orals com una altra forma de coneixement
Seguint una metodologia intuïtiva, basada en l'autoaprenentatge, Luke Fowler (Glasgow, 1978) ha desenvolupat un cos d'obres fílmiques que desestabilitza les convencions de la narrativa documental. Les seves pel·lícules componen una galeria d'episodis i personatges que vehiculen experiències diàfanes, oposades a un fait accompli. En aquestes peces, el temps tendeix a expandir-se i les veus a multiplicar-se, els antics rodets de 16mm es confonen amb metratge nou i una pluralitat de testimonis dissonants es congreguen al voltant d'un mateix succés, permetent així que les lectures avancin en direccions ambivalents.
Luke assenyala l'existència d'un gegantesc mosaic de noms propis que al seu moment van jugar un paper històric important i després es van esvair. Cap personatge heroic –diu Fowler– emergeix de maner aïllada, sinó sostingut per una xarxa densa d'afectes i interaccions que després són esborrades per la historiografia, establint un problema ideològic d'enfocament entre la figura i el fons. Les seves col·laboracions amb artistes sonors com Lee Paterson, Mark Fell, Toshiya Tsunoda o Eric La Casa, apunten en aquest mateix sentit, consolidant un mètode de treball desmitificador, on la silueta de l’autoria queda diluïda, remixada i oberta a les seves potencialitats.
En aquest podcast, Luke Fowler parla sobre música, ordinadors i instruments, sobre infrasò, ultrasò i els llindars de l’audible, sobre arxius i obsessions, sobre l'afecte com un criteri d'edició fílmic i sobre l'enorme complexitat que implica representar la vida d'una persona. Parlem també de les forces que fan que alguns artistes, malgrat haver fet un treball fascinant i pioner, tendeixin a esfumar-se per complet del cànon cultural.
Música a càrrec de Luke Fowler i Fowler/Youngs