• 07:54 El treball dins del gest
  • 13:37 Ping-pong i textos: la dansa com una pràctica borrosa
  • 23:32 “Flip book”
  • 36:54 Col·lectivitat i signatura a la dansa
  • 46:29 Canviant postures
  • 63:11 Una comunitat de persones desconectades
  • 76:18 Moviments de l'edat
  • 85:32 Notació, fotografia i video: la conservació de la dança
  • 94:45 Musée de la Danse
15/03/2019 103' 38''

Anglès

Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l'Unió Europea.

Música a càrrec de Enrico Malatesta. Entrevista a càrrec de Quim Pujol. Produït per André Chêdas

Boris Charmatz és ballarí, coreògraf, pensador, escriptor, professor i curador. A la seva pràctica, canviar rols sembla una de les moltes estratègies per a expandir constantment la comprensió d’allò que podria ser la dansa. El seu propi treball artístic varia molt de forma com a part del seu compromís per explorar les infinites possibilitats i les implicacions socials de la reorganització dels cossos en l'espai.

Una de les eines que Charmartz fa servir per a qüestionar la nostra comprensió de la dansa és el seu "Musée de la danse", un museu que existeix només com una pregunta permanent amb respostes temporals. En aquest museu, Charles Chaplin, Esther Ferrer, l’accionisme vienès, Michael Jackson i Mike Kelley són considerats igual de rellevants per a la història de la dansa. Com diu Charmatz, "tots aquests artistes canvien la nostra idea del que és un cos, del que podria ser la dansa".

Redefinir la dansa prenent com a guia la seva rellevància cultural implica centrar-se en la influència del moviment i les estructures en la nostra societat, en comptes de fixar-se simplement en un conjunt restringit de gèneres. Al mateix temps, la creació de la tensió entre la dansa i les convencions del museu ens convida a repensar moltes nocions sobre temporalitat, materialitat, economia i valor cultural.

En aquest podcast, Charmatz reflexiona sobre com abordar les estructures de poder dins del camp artístic. També parla de polisèmia, col·lectivitat, comunitats i anticomunitats, pedagogia radical, dissensió, el Musée de la danse, la relació complexa i inesgotable entre la dansa i la història, de treballar amb gestos i de la bellesa de la gent gran patinant.

Compartir
SON[I]ABoris CharmatzCreative CommonsRe-Imagine Europedançacoreografia