• 05:35 Models vs contextos
  • 07:11 L'esquerda: el lloc on les coses passen. Consens i disens
  • 09:13 Anarquisme epistemològic
  • 09:30 La mediació no és representació
  • 13:18 Escala humana
  • 17:16 Coses que duren tota una vida
  • 23:13 Tot és dins de la institució
  • 23:55 La crisi de la Biennal
  • 26:47 El gir educatiu: un altre model
04/09/2018 30' 48''

Castellà

L'artista i investigadora brasilera Mônica Hoff opera entre els angles que uneixen i separen el dins i el fora de la pràctica artística, la teoria i la pedagogia. Segons les seves pròpies paraules, investiga “com la metodologia artística es torna pedagogia”. I des d'aquest incert Triangle de les Bermudes observa amb recel com el gir educatiu es va començar a concebre com a model des del moment en què Kristina Lee Podesva el va plasmar al seu article “A Pedagogical Turn: Brief Notes on Education as Art”, publicat l'any 2007.

Ja sigui des de la seva experiència a la Biennal do Mercosul de Porto Alegre, com a coordinadora del Programa d'Educació, com ara en propostes com l'Escola Extraordinària de Desterro, la Surf School-etc o projectes tan diminuts que ni tan sols s'esmentarien en un currículum, Mônica Hoff entén i practica la pedagogia com a procés i advoca per la imaginació institucional i per fer les coses des d'altres indrets. “Perquè a la pràctica, la teoria és una altra”.

Parlem amb Mônica Hoff de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.

Compartir
SON[I]AMônica HoffJudy Dunaway