12/07/2018 52' 40''

Melanie Smith (Poole, Regne Unit, 1965) desmunta i perfora la història de l'art per tal de generar noves associacions, relats i preguntes en l'espectador contemporani. A la seva obra s'alternen i entremesclen pel·lícules, fotografies, escultures, assemblatges, performances i instal·lacions; tot això travessat sempre per la pintura. La pintura entesa com a procés, com a fil conductor invisible, però també com a objecte de deconstrucció.

L’any 1989, després de llicenciar-se en Belles Arts a la Universitat de Reading, Melanie Smith va viatjar a Mèxic, on resideix i treballa des de llavors. La realitat europea i la llatinoamericana col·lisionen a la seva obra, generant un sensual joc de contrastos, no exempts d'ironia, a través dels quals l'artista desemmascara les contradiccions del projecte modern, el colonialisme, la industrialització i el neoliberalisme. Els colors, les formes, els sons, l'agitació i el folklore de Ciutat de Mèxic entren en diàleg artístic amb el seu bagatge cultural anglosaxó de tradició minimalista.

En aquest podcast, Melanie Smith ens parla sobre la seva trobada amb Mèxic, sobre la seva relació amb la pintura, sobre els riscos de l'anomenat art polític que pot arribar a ser tan dogmàtic com el seu propi objecte de denúncia. L'artista reflexiona també sobre la sàtira i l'absurd com a eina subversiva i sobre la necessitat de trencar els marcs i superfícies artístiques per a construir noves realitats. Smith també analitza algunes de les seves peces més significatives, com “Spiral City”, “Farse and Artifice” i “Aztec Stadium”, entre d’altres.

Escaleta del programa
00:00 A la meva obra no et pots quedar quiet
04:07 Pintar com un procés de pensament
05:54 Treballar amb altres persones
07:00 Mèxic ... per què hi vaig anar?
10:42 Desmantellar el minimalisme
12:58 L'experiència del color i la inoperància de l'art
15:36 “Spiral City”. Quadrícula urbana i abstracció
18:47 “Aztec Stadium”. Caos i modernitat
25:12 Si definim excessivament el signe, simplement imitem
28:00 L'humor com a gest polític
32:05 “Farce and artifice”. Distanciament i ineptitud
36:48 Deconstruir l'escenari, trencar la superfície: “Parres” i “Xilitla”
39:34 “Parres”
41:39 “Xilitla”
42:46 El modernisme va créixer a través del colonialisme
43:46 “Bulto”. Postcolonialisme i identitats fantasmagòriques

Compartir
SON[I]AMelanie SmithMèxic