• 00:01 Reforma i militarització
  • 03:47 Fer un hort en un museu
  • 05:52 Una porta d'entrada tangencial per a gent que, d'una altra manera, mai s'acostaria a l'art contemporani
  • 08:34 Cosoteques i muntanyes de Kropotkin
  • 11:36 Dels moviments socials a les polítiques públiques
  • 16:29 Menys èpic, més efectiu: eludir el complex d'atles
  • 17:42 Lavapiecentrisme
  • 18:32 Parlant de decreixement no es lliga
  • 19:52 Dilemes i formes de seducció
  • 22:43 El gas algerià a Espanya: empobrir-se o matar
  • 23:44 No es pot deslligar el discurs de l'empobriment del discurs de la redistribució
  • 24:58 Bakunin o Emma Goldman: jo també prefereixo ballar
  • 26:13 Cuba i la sostenibilitat després del periode especial
  • 27:28 L'esquerra converteix Cuba en una colònia de símbols
  • 28:29 Rebaixar les expectatives
  • 30:27 Ecofascismes
  • 32:56 Respostes feixistes a la crisi ecològica
  • 33:50 El punt cec aceleracionista: preservar un accés universal al neolític
  • 36:34 Ecomodernisme
  • 39:34 Club de Roma vs. Chicago Boys
  • 43:24 Un parpelleig històric: el petroli com a substància màgica
  • 45:17 Asimetries entre camp i ciutat
  • 46:13 Coses que val la pena conservar
18/06/2018 46' 55''

Treballant simultàniament en àmbits com l'acadèmia, els moviments socials i les polítiques públiques, les tesis d'Emilio Santiago Muiño (Ferrol, 1984) analitzen i promouen processos socials de transició cap a la sostenibilitat ecològica. Muiño basa les seves recerques en l'evidència d'una progressiva carestia energètica que farà que en poques dècades les societats occidentals hàgim d'aprendre a viure amb menys. Lluny de la tristor, això concedeix una finestra d'oportunitat històrica per tal de promoure un reenfoc de la vida quotidiana, desarborant la pulsió de consum del neoliberalisme i imaginant una nova cultura, basada en valors com ara les atencions mútues, l'estabilitat vital o l'activitat física intervinguda per un esforç satisfactori. Es tracta, en paraules del propi Muiño, d’“empobrir-se per no matar”, de caminar des del desig més que des de la por, per tal d’evitar l'emergència d'un feixisme de recursos mobilitzat per la competència, l'avantatge geopolític i el saqueig de béns materials cada vegada més escassos.

En aquest podcast parlem amb Emilio Santiago Muiño sobre horts en museus, moviments socials i polítiques públiques, sobre el petroli en la seva condició de substància màgica, sobre reverdiments, ecofascismes, acceleració, decreixement i sobre com un horitzó d'utopies més humils pot significar a llarg termini una manera de tornar a casa.

Compartir
Son[i]aEmilio Santiago MuiñoCreative CommonsCanvi climàticneoliberalismeimaginació política