• 02:55 "Visual Pleasure and Narrative Cinema": un manifesto político
  • 03:35 Porqué Hollywood y porqué Freud
  • 05:05 Otro cine coge el relevo en los sesenta
  • 06:00 El movimiento feminista cambió mi forma de ver cine
  • 10:10 Cómo entender "Visual Pleasure and Narrative Cinema": el contexto lo es todo
  • 13:14 La mirada masculina
  • 16:36 El crack del 29 y el advenimiento del sonido
  • 20:50 La mirada queer
  • 21:46 La blancura universal de Hollywood
  • 24:52 El cine como un instrumento para pensar
  • 31:10 La narrativa y la historia también son cruciales
  • 32:25 Historia oral, historias desde abajo y las "compilation films"
  • 37:03 "Death 24x a Second: Stillness and the Moving Image": temporalidad y cambio en los modos de espectador
  • 41:00 Pausa, dilatación, edición: la liberación de diferentes miradas
31/07/2017 45' 59''

Anglès

Profundament implicada en la segona ona del moviment feminista, Laura Mulvey va publicar el 1975 l'assaig “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, considerat per molts un text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista. Concebut com un manifest, tal com explica l'autora en aquesta conversa, va consistir en l'aplicació de la teoria psicoanalítica a l'imaginari produït pel cinema de Hollywood dels anys 30 fins als 60, que identificava l'espectador com una entitat masculina, i la dona com la imatge. Mulvey reivindicava una lectura política de les nocions i el vocabulari de la psicoanàlisi (voyeurisme, scopofilia, fetitxe, por a la castració... ) que traduïa els binarismes postulats per Freud a la narrativa cinematogràfica clàssica. El text també va encunyar la noció de “mirada masculina”, amb la qual Mulvey assenyalava l'asimetria de poder en la representació i els papers assignats al gènere per subratllar l'agenda ideològica patriarcal de la indústria cinematogràfica americana.

Laura Mulvey aborda la pràctica cinematogràfica des de tots els angles possibles: directora de cinema, guionista, assagista, crítica, acadèmica i docent. A les seves pel·lícules, primer al costat de Peter Wollen, i més tard en solitari, així com en la seva implicació al British Film Institute o al seu treball acadèmic al Birkbeck College de la Universitat de Londres, Mulvey ha investigat aproximacions crítiques a la teoria del cinema, atravessades pel seu interès per explorar qüestions semiòtiques referents a la imatge, el pensament feminista i d'esquerres, i les possibilitats de la ruptura de la linealitat i la temporalitat.

En aquest SON[I]A, Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència del seu text fonamental, que va revisar en posteriors reflexions com “Death 24x a Second. Stillness and the moving image”, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.

Compartir
SON[I]ALaura Mulveyfeminismecinema#InternationalPodcastDay#PEImacba#8Mcinema al cub blanc