05/09/2013 53' 5''

Des de la seva fundació a Barcelona el 2005, Bradien han conreat la seva pròpia parcel·la de la música popular: pop inusual, eminentment instrumental i influenciat per la cultura jamaicana, les bandes sonores i l'exòtica. En una proposta en la qual no encaixen fàcilment molts dels clixés del pop convencional, la seva aproximació a la veu havia d'eludir la fórmula canònica i apropar-se a altres llenguatges, com ara la poesia. D'aquest plantejament neix el 2009 la col·laboració entre el grup i el poeta i performer Eduard Escoffet. A les acaballes de 2012 van publicar l'àlbum “Pols”, fruit de la superposició de les vinyetes sonores de Bradien amb l'experimentació lingüística d'Escoffet.
SON[I]A parla amb Matías Rossi, membre fundador de Bradien, i Eduard Escoffet, per descriure i desgranar el seu projecte col·laboratiu a través de temes rellevants triats per ells mateixos per posar en perspectiva el contingut de “Pols”: punts d'ancoratge que ens ajuden a entendre millor el rerefons, el procés i les intencions de la seva síntesi de poesia i música.

10 punts d'ancoratge seleccionats pel SON[I]A
John Giorno, “Completely Attached to Delusion”
Eden Ahbez, “Full Moon”
Robert Ashley, “She Was a Visitor”
Edwin Torres, “Meopei”
eMMplekz , “The Square Quill”
Arnaldo Antunes, “Dois o mais corpos no mesmo espaço”
General Strike, “Parts of My Body”
Tarwater, “The Bomb. Scenario for Auditorium”
Roj , “Rejoice! He Is Here”
Rozalie Hirs, “In LA”

Compartir
SON[I]ABradienEduard EscoffetExòticadubpoesiapoesia sonoraMatías Rossi