21/08/2013 22' 22''

A principis dels anys noranta, un col·lectiu d'artistes amb bagatges que abastaven des del metal extrem fins a l'escultura, van irrompre en l'escena mexicana amb una proposta que explorava la noció i les implicacions de la mort mitjançant la manipulació del cadàver i les seves transformacions.

Amb el nom de SEMEFO, acrònim de Servicio Médico Forense, Arturo Angulo, Juan Luis García, Carlos López, Teresa Margolles, Juan Pernas i Mónica Salcido van fundar el que amb el temps ha esdevingut un dels grans mites de l'art contemporani mexicà. Barreja de provocació, anàlisi política i una particular fascinació per allò que ells anomenaven "la vida del cadàver", SEMEFO va posar sobre la taula tabús, problemes candents de l'actualitat del país i una aproximació estètica que fonia teatre, escultura, performance i música.

SON[I]A parla amb María Virginia Jaua, escriptora, editora, analista i investigadora cultural, i amb Mariana David, historiadora de l'art, comissària i coautora, amb Bàrbara Perea, del llibre "SEMEFO. 1990-1999. De la morgue al museo", que documenta la història del col·lectiu.

Compartir
SON[I]AMariana DavidMaría Virginia JauaSEMEFO