02/08/2012 13' 47''

La Rambla, la plaça Reial, la Barceloneta són els primers espais que defineixen una cartografia vital en què Luis Claramunt (Barcelona, 1951 – Zarautz, 2000) s'instal·la per conèixer el món, després d'abandonar l'ambient familiar burgès. Als anys vuitanta se'n va de Barcelona, i Sevilla, Marràqueix, Bilbao i Madrid es convertiran a partir d'aleshores en escenaris per a la seva pràctica artística. Claramunt viatja cap al sud, però a diferència de viatgers anteriors, no el mou cap afany de romanticisme ni d'exotisme; la seva recerca s'aparta del simbolisme i dels paradisos.

Si bé a Claramunt se'l coneix gairebé exclusivament com a pintor, l'exposició "Luis Claramunt. El viatge vertical" presenta una àmplia selecció d'obres, des de pintures, dibuixos i fotografies fins a llibres autoeditats, que va fer entre principis dels anys setanta i finals dels noranta.

Bartomeu Marí i Nuria Enguita Mayo expliquen la relació de Claramunt amb el seu entorn i donen algunes pistes per abordar la seva obra.

Compartir
SON[I]ALuis ClaramuntexposicióBartomeu MaríNuria Enguita Mayo