15/09/2011 17' 31''

Imaginem una obra que consisteix en l'atropellament, mecànic i repetit, d'un objecte que produeix un so que, amplificat en vuit canals, ocupa la totalitat de l'espai central de la Capella MACBA. I no molt lluny d'aquest curiós i estrany conflicte entre coses, trobem dos objectes més, un d'ells no menys curiós: una fotografia realitzada per David Seymour al 1938 durant l'estat d'excepció de la ciutat de Barcelona, en plena Guerra Civil, en la que es mostra a un ciutadà proveint-se d'aigua. L'aigua era aleshores, gràcies a la col·lectivització de la Societat d'Aigües de Barcelona per part dels anarquistes, un bé comú, garantia de supervivència. Al seu costat una font. Realitzada amb catàlegs d'Ikea formant una pila que culmina en una palla a mode de sortidor aquesta font muda fa al·lusió a un líquid bàsic per a la vida, un líquid absent: l'aigua.

La totalitat del projecte que es presenta a la Capella MACBA, parla dels béns comuns, de la seva transformació, de la seva vida cultural i política, del seu consum, de l'accés a ells. Però aconsegueix quelcom inaudit: no reduir res a una icona, a una imatge. Eludeix la interpretació, donat que escoltar, veure i pensar és la funció última de l'espectador.

Son[i]a parla amb Natascha Sadr Haghighian sobre l'exposició "# 04 Natascha Sadr Haghighian. De paso".



Compartir
SON[I]ANatascha Sadr HaghighianCapella MACBA