Son[i]a #296 Nora Sternfeld
- 02:27 Tot pot convertir-se en un gir: d'un moment de mobilització a una "festivalització" d'una crisi
- 06:21 El museu està sent qüestionat des de molts àmbits. Dels marges a les sol·licituds de subvenció
- 10:34 La qüestió de les aliances
- 13:28 La noció del paràsit de Janna Graham: dins i fora de la institució
- 15:37 El qüestionament de la representació. Sobre la post-representació i els perills de renunciar a la representació. Pensar en el mitjà
- 20:55 Robar les tàctiques i estratègies del museu
- 23:20 Repensar la idea del museu
- 30:35 Desaprendre és una forma d'aprendre. La promesa d'una altra possibilitat de pensar, comprendre i fer que el món sigui diferent
- 33:21 Pre-actuar: imaginar un altre futur i viure'l ara
- 35:29 Com podem aprendre alguna cosa que encara no existeix?
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinanciat pel programa Creative Europe programme de la Unió Europea. Realitzat en col·laboració amb Sonic Acts. Entrevista de Anna Ramos. Producido por Roc Jiménez de Cisneros
Sota una mirada summament crítica a la intersecció d'art i política, la comissària i educadora Nora Sternfeld trenca constantment la quarta paret de la recerca i el comissariat, il·luminant sota diferents focus, termes com ara exposició, galeria, representació, museu o col·lectivitat i buscant sempre connexions poc visibles i fissures.
En aquest podcast, Nora Sternfeld comença posant sobre la taula algunes idees per a entendre millor la crisi de la institució museística “tal com era”, des de la seva construcció al seu posterior col·lapse. La crisi d'un model, però també els seus orígens, la seva relació amb la maquinària neoliberal de la qual forma part, així com alguns esforços per a donar la volta a alguns dels seus mals endèmics. A partir d'aquí, parlem amb la Nora de pedagogia, de poder, de narratives històriques, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur: “Com podem aprendre quelcom que no existeix encara? No és possible que una persona sàpiga alguna cosa que encara no existeix, és una contradicció. Però, juntes, cadascuna de nosaltres té un xic de coneixement d'alguna cosa que encara no existeix. Si unim aquestes imaginacions podem construir sobre una possible imaginació que pot créixer i fer-se més i més forta. L'aprenentatge no es pot imaginar sense la col·lectivitat. Aprenem juntes.”