Son[i]a #242 Mitra Azar
- 02:35 Del pensament a l'acció
- 03:40 Videoteppisti
- 04:12 Cicatrius i fronteres
- 08:06 Live cinema: imatges que es resisteixen al desig de l'artista
- 11:52 Fer pel·lículas com un plantejament de vida i l'arxiu com un rastre
- 12:50 Artqueologia
- 14:00 La impossibilitat d'acabar una obra d'art
- 14:32 Neologismes: paraules que falten
- 15:05 Fet visible l'arxiu: projeccions al carrer
- 18:16 Un arxiu obert
- 20:35 L'art és reacció, conflicte i dissens
- 22:30 Un art que produeix el seu públic
- 23:00 Metodologia: performativitat, relacionalitat, liminalitat, processualitat, política i tacte
- 24:42 Revoltes i revolucions com a camp de prova
- 27:40 La mirada incorpòrea
- 29:40 Selfies: el primer pas cap a l'incorpori
- 31:00 P.O.V., F.P.V,, drones, CCTV.... Es pot insertar agència a una imatge incorpòrea?
Mitra Azar no es diu realment Mitra Azar. Aquest és el pseudònim al que es va aferrar després de ser arrestat a Iran l’any 2009, enmig d'un dels seus projectes artístics, després del qual va produir un dels escassos documents que van registrar el moviment ciutadà iranià i la violenta repressió del govern d’Amhadinejad abans de la seva reelecció.
Azar es presenta com una “esponja eclèctica-esquizo-creativa i nòmada”, descripció amb la qual mira de condensar algunes pistes sobre la seva producció, que habita espais tan diferents com el cinema documental i el cinema en directe. La pràctica d’Azar connecta sense un àpex de dubte la denuncia activista amb la teoria i la filosofia, i s'organitza també en forma d’(an)arxiu infinit, obert a la xarxa i activat a través del cinema en directe.
El treball d'Azar parla de límits, tant personals i formals com geopolítics. Així, fronteres, censura, eres geològiques, zones de confort personal i crisis humanitàries entren en diàleg amb idees al voltant dels límits simbòlics de la imatge i la descorporalització de la mirada a les noves tecnologies de visió, en un esforç de recerca mutant i totalment basat en la pràctica.
La seva militància es desenvolupa des del treball de camp en el sentit més literal; una immersió directa amb entorns en conflicte que l’ha dut a (com ell mateix diu) “alguns dels llocs més estranys del planeta”. Aquesta atracció fatal per l'estètica de la crisi, l’ha portat des de Fukushima a la franja de Gaza, del Líban a Xina, per tal de retornar la frontera, “un espai que s'ha vist obligat a renunciar a la creativitat”, al centre de la producció artística.
SON[I]A parla amb Mitra Azar sobre punts de vista i mirada incorpòrea, drones, fronteres, nomadisme, arxius sense fi, processos, “artropocè” i de les zones de conflicte com a brou de cultiu de pràctiques creatives.