Son[i]a #292 David Levine
- 02:00 Realisme, vida real, experiments
- 06:00 Arts visuals i teatre
- 10:01 Invisibilitat
- 12:13 Bucles
- 20:04 Suspendre la incredulitat
- 21:24 Minimalisme
- 22:52 Objectes, espais i desafiaments
- 35:33 Destacar vs. passar desapercebut
- 43:24 Virtuosisme, realisme, treball i recompensa
- 44:55 Retrats d'actors, fracàs, vergonya
David Levine treballa des de, amb o cap al teatre, segons es miri. El seu background com a director de teatre comercial i la seva profunda admiració per l'art minimal i conceptual de la segona meitat del XX se superposen, es complementen i col·lisionen brutalment en una obra que parla constantment dels límits, els codis, els espais, els mètodes i els públics del teatre.
La producció de Levine arrenca en un punt tremendament popular, la tradició del teatre realista nord-americà, per a dur a terme experiments sovint tremendament impopulars, difícils de documentar o senzillament invisibles. A “Bauerntheater” (2007), per exemple, Levine li va demanar a David Barlow, un actor de mètode nord-americà, que es fiqués en la pell d'un granger alemany de la manera més directa possible: passant (després d'un mes d'assajos en un estudi de Brooklyn), un altre mes treballant en una hectàrea de terra en un camp de Brandenburg, Alemanya, deu hores al dia. La peça, que es va convertir en un petit fenomen mediàtic, és un comentari mordaç sobre el mercat laboral global, el treball, la resistència i l'autenticitat.
En aquest podcast, Levine parla d'aquesta i d'altres peces seves, així com de precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana, com “The Mythic Being” d’Adrian Piper, “Following Piece” de Vito Acconci o “Roberta Breitmore” de Lynn Hershman Leeson. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.