Son[i]a #248 André Lepecki
- 03:16 Coreografia
- 12:25 Una antologia de la performance
- 27:11 Generant ponts entre esculptura i coreografia
- 43:58 Caminant de manera exagerada
- 53:47 Performance i ontologies orientades al objecte
- 66:19 Reivindicació del pessimisme
- 72:06 Selfies i choreo-control
- 86:56 Coimaginació
- 97:15 Cos i llenguatge
- 112:05 Una habitació plena de clichés
Música exclusiva a càrrec de Morten J. Olsen
André Lepecki treballa i investiga en la intersecció dels estudis de dansa crítica, la pràctica curatorial i la teoria de la performance. Com a professor titular i catedràtic del Departament d'Estudis de Performance de la Universitat de Nova York, Lepecki s'ocupa de la manera en què la producció de dansa contemporània i la performance en les arts visuals es relacionen amb les qüestions fonamentals del neocapitalisme.
A més de curador, dramaturg, autor i editor, Lepecki és un dels principals teòrics del potencial polític subversiu de la performance. Explorant les obres de performers com ara Vera Mantero, Metter Edvardsen, Jérôme Bel, Tino Sehgal o Xavier le Roy, argumenta que l'ontologia política de la coreografia es basa en la seva desaparició i la seva resistència inherent a la mercantilització.
En aquest context, condicions com el pensament coreogràfic i la persistència es converteixen en alternatives essencials a la política del poder. El concepte de "singularitat" de Lepecki permet millorar la funció de la dansa i la performance al debat polític i artístic.
SON[I]A parla amb André Lepecki sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.