28/04/2009 58' 8''
"The Gramophone -- The New Talking Machine" en Scientific American. Nueva York: Munn & Co., (16 de mayo de 1896)

A càrrec de Jon Leidecker

La idea d'una peça musical completament original és relativament recent. Tradicionalment, la música es transmetia a través del so, de generació a generació, fins i tot segles després de la invenció de l'escriptura musical. Els compositors del segle XIV van ser els primers a signar les seves peces i reconèixer-les com pròpies, fomentant així el culte al compositor individual. Però tan aviat com els enregistraments van suplantar les partitures al segle XX, la presència de la influència comunal va tornar a fer-se present a mesura que els compositors començaven a utilitzar enregistraments per a crear nous enregistraments. Ara sentim més d'una veu. I és que des del principi, els enregistraments han estat instruments.

El primer episodi d'aquest repàs al collage apropiatiu en la música va des de 1909 fins a 1961, començant per Charles Ives, que va compondre mitjançant una tècnica de retalla-i-enganxa amb partitures, anticipant-se al que més tard farien molts compositors utilitzant mescladors i editors de cinta en multipista. Unes dècades més tard arribem a "Twisting The Dials", el tribut a la ràdio nocturna dels Happiness Boys l'any 1928, abans d'arribar a les peces per a ràdio i cinta de John Cage, dos antecedents del sampling titulats "Credo In US" i "Imaginary Landscapes". Més tard presenciem l'èxit de vendes massiu dels discos de Buchanan i Goodman i els seus consegüents plets, els collages de Richard Maxfield retallant sermons d'un predicador, i acabem amb la curosa dissecció d'un enregistrament d'Elvis en mans de James Tenney: "Collage No. 1", el primer "remix".

Compartir
RecercaVARIACIONSJohn CageJames TenneyCharles YvessampleigRichard MaxfieldPierre SchaefferPierre HenryChristian MarclayJon LeideckersocollageVARIACIONSWobblyCentenari John Cage