28/12/2015 44' 9''

Anglès

Produït per Genís Segarra

El col·leccionisme de discos, rareses i objectes musicals inclassificables ha estat vinculat a Steven Stapleton des de sempre. El primer àlbum de "Nurse With Wound, Chance Meeting on a Dissecting Table of a Sewing Machine and an Umbrella", incloïa una llista de 291 artistes, compositors, grups i secrets indesxifrables que havien contribuït d'alguna manera o una altra a modelar l’esperit original del trio (format per Stapleton, John Fothergill i Heman Pathak). Gairebé quaranta anys més tard, la llista segueix sent un referent ineludible per a col·leccionistes de música inusual (l’any 1979 i, en molts casos, encara radicalment diferent a dia d’avui). Una llista de la compra extranya per a melòmans del desconegut i amants del poc ortodox. Com Stapleton.

“No m’interessava massa la música pop, el country o el reggae. Però a banda d'això…”. Amb aquesta declaració de principis, amb aquesta manifesta obertura d’oïdes, descriu Steven Stapleton el fonament de la seva pulsió col·leccionista. Una passió per l’acumulació que, igual que la seva carrera artística, transcendeix gèneres musicals, mitjans, escenes i èpoques per abastar tota mena d’artefactes culturals remotament connectats als múltiples paràmetres de la seva paleta de gustos i interessos. Igual que el catàleg de United Dairies, el seu segell discogràfic, o la discografia de Nurse With Wound, el seu principal vehicle de propagació musical des de 1978, la col·lecció de discos personal de Stapleton és un trencaclosques de l’inusual, un monstruós assemblatge de moments i expressions, un homenatge a l’alteritat sònica i a la mateixa excentricitat que sobrevola totes i cadascuna de les seves produccions, els seus dissenys, les seves escultures. O la seva col·lecció. Les seves múltiples col·leccions, de fet: de discos, de cactus, d’objectes trobats, acumulats a la seva peculiar granja a County Clare, Irlanda. La suma de les seves col·leccions conforma una col·lecció més gran que permet, amb sort, començar a entendre i apropar-se amb més dades a un personatge per naturalesa inabastable.

Aquest episodi de MEMORABILIA no és només una finestra oberta a l’impuls col·leccionista d’una de les llegendes vivents de la música experimental. El testimoni de Stapleton és, una vegada més, una aproximació al propi acte d'acumular, classificar, filtrar i descobrir. D'apassionar-se de manera obsessiva per un tema (o molts) i deixar córrer aquesta obsessió. Com confessa Stapleton al programa: “mai t’ho treus de sobre. Una vegada t’entra aquest interès per col·leccionar i aquesta fascinació per la música… I segueixo tornant als anys seixanta! Encara torno al període entre el 68 i el 72: pensava que ho havia escoltat tot. Fa deu anys creia que havia sentit tots els àlbums, tots els discos obscurs d'aquesta època, i avui m’adono que era només la punta de l’iceberg. Hi ha tantes coses…”.

>>Y aquí podéis encontrar la serie completa de MEMORABILIA

Compartir
RECERCAMEMORABILIAMEMORABILIAcol·leccionistacol·lecciómúsica industrialSteve Stapleton