MEMORABILIA. COL·LECCIONANT SONS AMB... Ed Veenstra. Part II
A principis dels seixanta l'artista Milan Knížák va començar a experimentar amb discos de vinil, ratllant-los, pintant-los o fins i tot trencant-los. Aquestes modificacions no només afectaven radicalment les composicions contingudes als discos, sinó que expandien la seva funcionalitat. Com que era pràcticament impossible transcriure aquests sons distorsionats mitjançant mètodes de notació musical estàndard, Knížák considerava aquests discos, amb tots els talls, taques de pintura, forats, cola i ratllades com una nova forma de notació musical. Els discos es convertien en objectes d'art.
El 18 de febrer de 1988 es va inaugurar l'exposició titulada "Broken Music" a la Daadgalerie de Berlín. La mostra, a càrrec d'Ursula Block i Michael Glasmeier, presentava objectes, cobertes i instal·lacions d'artistes plàstics amb un denominador comú: l'ús dels discos. Moltes de les peces exhibides contenien sons creats per artistes visuals. El catàleg de l'exposició, amb assajos teòrics, un repàs històric i una discografia il·lustrada extensa és, encara avui, un recurs indispensable per a qualsevol persona interessada en les obres d'artistes plàstics relacionades amb el mitjà discogràfic o el so.
Més de vint anys després de l'exposició i de la publicació del seu catàleg, mai reeditat, el terme Broken Music ha sobreviscut com a gènere, encara que la seva definició sembla haver-se restringit a les obres sonores realitzades per artistes plàstics. Aquesta selecció de temes se centra en artistes visuals per als quals el so representa una extensió del seu treball plàstic. Alguns dels discos han estat escollits pel seu caràcter de raresa. D'altres, simplement perquè si. Ed Veenstra, 2011