MEMORABILIA. COL·LECCIONANT SONS AMB... Ed Veenstra. Part I
Produït per Genís Segarra
Walter Benjamin va dir que els objectes d'una col·lecció “no cobren vida en el col·leccionista, sinó que és el col·leccionista qui viu en ells”. Aquesta cita és completament aplicable a Ed Veenstra.
El col·leccionista holandès va passar els primers anys de la seva vida malalt d'asma, pràcticament sense sortir de casa. Després de descobrir les propietats calmants de la música, els seus pares li posaven constantment tota mena de discos que, segons ell, van dictar el seu futur de caçador compulsiu de rareses sonores. Avui, Veenstra no només viu literalment envoltat pels seus objectes de desig, sinó que assegura haver malviscut i malmenjat durant anys per a poder adquirir totes i cadascuna de les peces de la seva col·lecció.
A més d'acumular tot tipus de discos poc convencionals, discos gravats per celebritats, novelties i bromes musicals diverses, Veenstra és un dels principals col·leccionistes de broken music, un terme paraigua encunyat per Ursula Block i Michael Glasmeier per a descriure els discos i objectes para-musicals concebuts per artistes plàstics i d'altres creadors d'avantguarda que experimentaven amb el mitjà discogràfic. La mostra homònima comissariada per Block i Glasmeier que va tenir lloc el 1988 a la Daad Galerie de Berlín, va produir un catàleg on es recopilava gran part del material publicat fins a llavors per artistes de tot el món.
Des dels discos cinètic-òptics de Marcel Duchamp als múltiples experiments musicals de Jean Dubuffet, les performances de temàtica sonora de Nam June Paik o, per descomptat, les reflexions ontològiques de Christian Marclay entre molts altres, el catàleg (encara avui venerat pels col·leccionistes com la guia absoluta del gènere) compilava tota mena de discos-objecte, documents acústics d'instal·lacions i esdeveniments artístics, anti-discos, escultures sonores, o simplement discos ideats per a qüestionar la funció original del propi format i transcendir el terreny del musical.
La col·lecció de Veenstra recull amb fetitxisme obsessiu més de 3500 objectes d'aquesta categoria estranya, relegada per les cròniques a un segon pla. Una terra de ningú entre l'establishment artístic i el musical (però sense acabar d'encaixar en cap de tots dos camps) que funciona com un retrat històric de diverses generacions de creadors que van veure en el mitjà discogràfic alguna cosa més que un suport: una icona de la cultura del moment; un símbol d'allò que Benjamin va anomenar “l'era de la reproductibilitat tècnica”.