13/01/2014 60' 0''

Anglès

Música seleccionada per Andy Votel

Em va fer molta il·lusió rebre l'encàrrec de fer un mixtape per a Ràdio Web MACBA. He passat moltes estones al museu al llarg dels darrers divuit anys i guardo molt bons records d'algunes exposicions, moltes de les quals estaven en total sintonia amb la sensibilitat que miro d'aplicar a la meva activitat com a creador.

Va ser justament al MACBA on vaig veure per primera vegada els arxius de Fluxus, amb discos de vinil fets a mà i dibuixos de Yoko Ono en els quals encara penso. També recordo una exposició amb dos giradiscos i un sistema d'enregistrament que gravava de manera contínua el so dels visitants –res de música, només el soroll de l'agulla multiplicat per quatre i elevat al quadrat.

Una altra exposició que recordo és "Fauna", de Joan Fontcuberta (en col·laboració amb Pere Formiguera), que documentava mitjançant fotografies fictícies d'un suposat explorador la descoberta d'un regne animal perdut. Fent ús de la taxidèrmia, Fontcuberta va crear éssers estranys amb més extremitats del compte, que feien oblidar als visitants (entre ells la meva mare) que allò eren obres d'art. L'estudi minuciós de les peces anava acompanyat d'una mirada de terror, recolzat per un convincent dossier de diaris sense traduir que em van empènyer a adquirir el catàleg de l'exposició… Encara no li he dit a la meva mare que tot era un muntatge.

Puc afirmar que el MACBA m'ha proporcionat més inspiració, anècdotes i fascinació que cap altre museu. Els temes de les exposicions, sempre consistents, giraven entorn de conceptes com la distorsió, el collage, la interacció, la perversió, el reciclatge i l'arxiu: els criteris bàsics de Finders Keepers i de l'art i la música que faig diàriament. Un museu català, que mai ha necessitat subtítols ni ha pecat d'excessiu intel·lectualisme, m'ha tocat el cor més profundament que cap altre galeria al Regne Unit o a Amèrica.

Després de més de vint anys dedicat a punxar, a col·leccionar discos i a produir mixes, he après que un bon concepte pot ser la teva millor carta, el tret distintiu que amb el temps et separa de la gran massa de DJs. Sovint, tenir massa música requereix una mica de context: mai he fet servir un sistema de classificació alfabètic, però a la meva col·lecció hi ha una secció dedicada a "música electrònica per a ballet" i una altra dedicada a les "cobertes amb gossos". En una era en què qualsevol persona amb una targeta de crèdit i prou espai digital pot acumular una col·lecció de "discos" efímers per omplir una pista de ball, el context és un factor crucial.

El meu objectiu diari té a veure amb "els perquès, els quès i els ons" de la cultura popular global, i amb l'exploració de la jungla musical (el món real) on els éssers humans et descobreixen sovint animals mutants i fauna musical variada i desconeguda. Llegint contraportades de discos i tafanejant en botigues de discos d'arreu del món he après coses de política, geografia, història i gastronomia, i he fet un munt d'amistats de molts països. I malgrat que, com la majoria dels britànics, sóc vergonyosament monolingüe (una mostra de la meva pèssima capacitat de concentració), sóc testimoni que les barreres lingüístiques es difuminen ràpidament quan la passió i les bones idees comencen a brillar.

El mix de Memorabilia per a Ràdio Web MACBA, que he titulat "Orator Verbis Eccentrix" (Vocal Eclipses of Art), es fonamenta en un concepte sòlid que encapsula totes les facetes que he esmentat. El denominador comú de tots els discos d'aquest mix és un ús prominent de manipulacions excèntriques de la veu, que van des de l'existencialisme humà a la poesia sonora, o les distorsions electròniques, mecàniques i computeritzades. Molts dels dels temes són purament melòdics, increïblement repetitius o onomatopeics i sense llenguatge, mentre que d'altres contenen lletres indesxifrables, però em sembla que tots ells són arriscats i entretinguts a parts iguals.

Quan durant la meva adolescència vaig començar a comprar discos estranys per a les meves produccions de hip-hop (en un col·lectiu anomenat Violators of the English Language), es va fer molt evident que havia d’abandonar la meva zona de confort, i vaig acabar comprant música predominantment estrangera. Com a raper i fan del gènere a l'adolescència, vaig patir una forta sobredosi de "paraules" de molt jove, i ja d'adult, els meus cantants favorits van ser Serge Gainsbourg i Damo Suzuki, malgrat que no parlo francès i que el Damo sona completament extraterrestre. Llarga vida al Lletrisme.

Potser la música pop, com la política, aconsegueix la seva màxima POPularitat quan et diu de manera deshonesta allò que vols escoltar, però jo encara no sé el que vull escoltar, i per tant encara m'encanta descobrir música pop. En l'era de l'Autotune, els polítics de la música pop miren desesperadament de vendre'ns allò que ells volen que escoltem, mentre Harry Partch es regira a la tomba... El vocoder militar no es va dissenyar per comunicar bones notícies, sinó per guardar secrets...

Els discos de vinil originals que he reciclat per confeccionar aquest collage provenen d'una àmplia gamma de països, des d'Alaska fins a Zuric, amb parades aleatòries a Bombai, Brussel·les, Lahore, Manchester, Melbourne, Moscou, París i Varsòvia. Però més enllà dels antecedents culturals, la política social o l'idioma, aquests discos aconsegueixen parlar en un llenguatge universal de pop/art excèntric recontextualitzat per a una generació escèptica per la qual pesa més l'acció creativa que la paraula de la gent. Citant incorrectament Mark E. Smith (un dels pocs lletristes que continua acaparant la meva poca capacitat de concentració), això és "música pervertida pel llenguatge" i/o viceversa, i passada dues vegades per un vocoder.

Gràcies al MACBA, que em va ensenyar coses de "Fauna" i de Fluxus, i em va empènyer a obrir la caixa de Yoko Ono.

Andy Votel

 

Compartir
RecercaMEMORABILIAAndy VotelMEMORABILIAselecció musicalFinders keeperscol·leccionistacol·lecció

Programes de RWM relacionats