INTERRUPCIONS #5 Deutsche Kassettentäter. L'eclosió de la cultura de cassets casolans a Alemanya #2
A càrrec de Felix Kubin
Amb la fundació de la seva discogràfica ZickZack l'any 1979, Alfred Hilsberg va esdevenir ràpidament una de les figures clau de l'efervescent escena musical independent alemanya. En aquells temps se'l coneixia amb el sobrenom de "Punkpapst" (el Papa punk). ZickZack va publicar treballs de grups innovadors com Die Toedliche Doris, Einstürzende Neubauten i Palais Schaumburg, tots ells factors desencadenants del moviment, abans de ser comercialitzat per la indústria majoritària.
En la seva primera entrevista en anglès de la història, Hilsberg parla del naixement de la Neue Deutsche Welle (la Nova Ona Alemanya), un terme que ell mateix va popularitzar en les pàgines de la influent revista musical "Sounds". La seva columna "Neuestes Deutschland" va suscitar tant entusiasme que Hilsberg va arribar a ser "atacat per 20, 30 i fins i tot 40 cassets diàries, provinents de diferents llocs d'Alemanya".
La paraula "energia" és una de les més utilitzades per Hilsberg i el seu col·lega Frank Apunkt Schneider per a descriure la ràbia, l'angoixa i el fervor que destil·lava l'escena dels Kassettentäter. Schneider, teòric pop i membre del col·lectiu artístic vienès Monochrom, escriu regularment per a revistes com testcard, Zonic i Skug.
Al seu llibre "Als die Welt noch unterging" ("Quan el món encara es trobava al caire del judici final"), una topologia enciclopèdica de l'underground new wave alemany, Schneider sintetitza el caràcter radical d'aquesta música amb la frase: "Die ungerichtete Aggression der befreiten Geräusche" (l'agressió sense rumb dels sorolls alliberats). Fins aquell moment, la música pop alemanya no havia conegut un nivell similar d'experimentació i d'alegria.
Schneider atribueix aquesta situació a l'estat d'anomia en el qual el país es va veure immers a principis dels vuitanta. Aquest terme va ser encunyat pel sociòleg francès Émile Durkheim en un intent de descriure la pèrdua de llaços i valors socials en èpoques de desregulació i canvis estructurals ràpids en la societat.Tant Hilsberg com Schneider veuen en l'any 1980 el començament d'una nova era en la qual "el vell ordre va deixar de ser vàlid i el nou encara havia d'arribar" (Schneider).
En aquest buit cultural, enmig de l'amenaça de la guerra nuclear i d'ideologies contraposades, tot era possible. Art, música, literatura, cinema i humor van haver d'adaptar-se a la monstruositat del moment polític. Les declaracions de Hilsberg i Schneider es complementen amb fragments d'un enregistrament històric de 1983: asseguts a la seva cuina, els cèlebres Kassettentäter Armin Hofmann, Klaus Schmidbauer i Handke Hesselbach parlen sobre l'escena underground de cintes de l'època. La seva conclusió final és clara i simple: cal que neixi un nou moviment.