11/02/2013 55' 10''

A càrrec d'Alan Bishop

Per mi tot va començar a Saginaw, Michigan, on la ràdio era la meva principal font d’informació, una finestra al món. Una dècada abans de l’arribada de la televisió via satèl·lit i aproximadament trenta anys abans que Internet transformés per sempre més la manera que la gent accedeix a les notícies i a l’entreteniment, el meu pare em va comprar un receptor de ràdio barat amb bandes d’ona curta, informació meteorològica, policia, i AM/FM. Jo tenia nou anys. Podia escoltar altres ràdios però aquesta era diferent: m’oferia més que les freqüències d’ona mitja AM que eren habituals durant els anys seixanta (l’FM encara era insignificant a l’època). Estava totalment fascinat per les possibilitats de la recepció d’ona curta, i així va començar la meva obsessió amb la ràdio. Per a mi, allò era una font vital inacabable amb una varietat pràcticment infinita de sons. Combinant això amb les possibilitats afegides que ofereix la ràdio a mida que canvies d’ubicació geogràfica, es podria dir que la ràdio és l’instrument sonor més versàtil de la història. L’any 1980 jo ja feia experiments amb collages sonors, barrejant trossos de sons de la televisió i la ràdio amb la meva pròpia música i enregistraments de camp.
El maig de 1983 vaig viatjar a Marbella amb el meu germà i un amic. El pla era estar-nos unes setmanes en un pis d’un cosí meu i després baixar al Marroc. Vam estar uns dies tocant la guitarra al carrer per tal de fer una mica de diners per a menjar i beure. A la nit em dedicava a escanejar la ràdio local. Vaig començar a gravar fragments de música de Radio Tangier International, que arribava des del Marroc fins a la meva grabadora portàtil a Espanya. La varietat de música que programava l’emissora era impressionant: jazz i be-bop, clàssics orquestrals libanesos i egipcis, música folk marroquina, bandes sonores índies, rock psicodèlic de finals dels seixanta, cançó francesa, etc. Mai no havia escoltat tanta varietat transmesa des d’una sola font. Després d’enregistrar unes quantes cançons, vaig començar a capturar anuncis, falques, interludis i blocs de notícies. Aquest procés va continuar fins a la meva arribada al Marroc, on vaig passar els següents dos mesos.

Escoltar emissores de ràdio locals és una manera lògica i efectiva d’entrar en contacte amb els estils musicals d’un país o regió. La meva intenció original era gravar trossos de cançons per a poder reproduir-los a les botigues de discos locals i així esbrinar el nom de l’artista i la cançó per a comprar l’àlbum o la cinta. Però a mesura que enregistrava segments de música en casset, vaig prendre consciència de l’estrany collage sonor que s’anava creant de mica en mica. A partir d’aquí vaig començar a manipular la ràdio per a aconseguir aquest efecte de manera intencionada. El meu objectiu era crear un collage sonor en temps real, encara que de seguida vaig desenvolupar una habilitat per a l’edició d’aquests segments (Radio Algeria conté més de 70 talls, i Radio Sumatra més de 100). Radio Morocco va ser el primer collage que vaig muntar seguint el format de la ràdio regional/nacional. Després de gravar hores d’àudio meticulosament seleccionat, vaig seqüenciar els meus fragments favorits per a crear una mescla d’una hora de durada a mode de resum. No tenia ni idea que, vint-i-un anys més tard, allò esdevindria el primer collage radiofònic local publicat. Vaig fer servir una combinació de retransmissions d’AM, FM i ona curta en les quals hi havia des de música berber fins a cançons populars marroquines i egipcies o emissores internacionals com BBC, Radio France i Radio China.

+ info i llista de temes

Compartir
RecercaInterrupcions Interrupcions Sublime FrequenciesAlan Bishopselecció musicalràdiosummerishereMixestiu